Torelló

Notícia

Nova tonada en la cançó de l’enfadós del tren?

Jordi Casals i Prat, tinent d'alcalde de Torelló
tren. torelló, jordi casals
Reunió d'ajuntaments en defensa del tren

Quan vaig començar a moure’m en la política municipal, ja fa uns anys, un dels primers actes en què vaig participar va ser sobre el tren. Crec recordar que el lema de la campanya era “Que no se t’escapi el tren” o similar. Em vaig anar acostumant a la incorporació de partides als pressupostos de Madrid pel desdoblament de la via del tren de la línia Barcelona-Puigcerdà. Una partida ignorada any rere any, legislatura rere legislatura, govern espanyol rere govern espanyol. Tantseval qui governés, tantseval si hi les vaques eren grasses  o si són magres.

A Torelló i el nord d’Osona, a més, vivim una situació de greuge a afegir, que és el que suposa estar fora del sistema de tarifa integrada de Rodalies, que permet tenir més combois, preus més barats i bitllets que integren l’ús complementari d’altres mitjans com el metro o autobusos. Això i la precarietat de la línia i el servei, amb incidents continuats, ens situa en els llimbs de la xarxa ferroviària, condemnats a purgar tots els defectes històrics i presents.

Quan el rumor d’automatització de l’estació de tren de Torelló i l’eliminació del personal que atent el públic es va materialitzar en amenaça real i intenció unilateral d’ADIF, va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència dels meus conciutadans. Una paciència superada paradigma de la frustració compartida pel nostre territori i més enllà.

Durant mesos, ajuntament i ciutadania hem fet camí conjunt per aturar l’eliminació del personal de l’estació de Torelló. No va ser fàcil, la mobilització social i l’acció política van ser contundents i intenses. Finalment ADIF es va tirar enrere i va acceptar mantenir personal a l’estació malgrat la instal·lació de màquines expenedores de bitllets. L’alcalde de Torelló ho plasma molt bé: “com als aparcaments de Barcelona, amb màquines però amb treballadors per atendre els usuaris”. Ara, no es pot baixar la guàrdia perquè aquesta victòria de Torelló i la seva gent no es converteixi en un engany pal·liatiu i que d’aquí un any l’únic que es trobin els usuaris del tren sigui la màquina. També cal alguns aclariments: que es pugui pagar amb monedes i bitllets a les màquines, que sigui fàcil adquirir bitllets per jubilats, joves, etc... Cal aclariments, i si cal rectificacions.

Però l’acció conjunta d’ajuntament i col·lectiu en defensa del tren (#PqNoEnsFotinTren) no es va quedar en la defensa de l’estació sinó que vam apuntar en la tarifa integrada de rodalies, que fins a Ripoll entréssim a la sisena corona de Rodalies. Som gent que ens creiem el tren com a element vertebrador del país i de cohesió i equilibri territorial. Creiem que aquesta línia és un capital pel nord de la comarca d’Osona, el Ripollès, la Cerdanya i també la Garrotxa, que, amb l’eix que l’uneix amb Torelló, té a disposició un tren connectat a Barcelona a pocs quilòmetres.

Hem aconseguit coses amb la unió d’esforços entre ciutadania i institució pública, s’ha de mantenir aquesta unitat d’acció. També es compta amb la unió de la ciutat de Manlleu, Torelló i els pobles del nord de la comarca i dels consells comarcals veïns. Des del territori volem impulsar el tren, amb demandes realistes i assumibles. Ara només cal que no es repeteixi la cançó de l’enfadós espanyola que ha condemnat a la nostra línia de tren any rere any, governi qui governi, hi hagi diners o no, a viure instal·lada en la precarietat.