La Violència Vicària.
Ainoa Olza Garcia, regidora del GM ERC-Torrelles de Llobregat. Una de les formes de violència masclista més cruels i aterridores que puc imaginar, és la violència vicària. És la violència que el pare (biològic en un 82% dels casos) exerceix envers les filles i els fills amb l'objectiu de fer el mal psicològic més gran possible a la mare. La violència vicària és una continuació de la violència masclista que ja patia la dona durant la relació. En el moment de separació en què la parella (el pare) perd el control i vol recuperar-lo, ho fa a través dels fills. Sovint són pares que no s'han fet càrrec dels fills i filles durant el matrimoni, i en el moment del divorci reclamen la custòdia compartida per tal de poder continuar controlant la mare. El pare, o el maltractador, sap que fent mal els fills, li està fent un mal irreparable a la mare, i aquesta molt probablement farà el que sigui per tal que els fills i filles estiguin bé. Malauradament, la Violència Vicària és un tipus de violència molt invisibilitzada, ja que només s'ha reconegut en casos extrems d'assassinar els infants. Des del 2013 hi ha hagut 47 assassinats per violència vicària, i en 12 d'aquests casos hi havia denúncia prèvia. Evidentment, la podríem entendre com una piràmide o un iceberg, de la qual només en veiem la cúspide..... l'assassinat. Però a la base, hi ha moltíssimes accions contra els nens i les nenes amb l'objectiu final de fer mal la mare. Alguns exemples reals (entenent que s'haurien de donar de manera continuada) serien la manipulació dels fills per culpabilitzar la dona i aconseguir que torni, no complir amb els horaris i amb el conveni regulador fent que la dona no pugui disposar del seu temps lliurement, tornar els fills amb la roba bruta o trencada, interrompre el tractament mèdic dels infants, no portar-los a les extraescolars, interrogar-los sobre la nova vida de la mare, rapar-los completament els cabells, insultar-los, vexar-los, maltractar-los físicament i arribar a assassinar-los.