Torrelles de Llobregat

Notícia

La Violència Vicària.

Ainoa Olza Garcia, regidora del GM ERC-Torrelles de Llobregat.

Una de les formes de violència masclista més cruels i aterridores que puc imaginar, és la violència vicària.

És la violència que el pare (biològic en un 82% dels casos) exerceix envers les filles i els fills amb l'objectiu de fer el mal psicològic més gran  possible a la mare.
La violència vicària és una continuació de la violència masclista que ja patia la dona durant la relació. En el moment de separació en què la parella (el pare) perd el control i vol recuperar-lo, ho fa a través dels fills. Sovint són pares que no s'han fet càrrec dels fills i filles durant el matrimoni, i en el moment del divorci reclamen la custòdia compartida per tal de poder continuar controlant la mare.
El pare, o el maltractador, sap que fent mal els fills, li està fent un mal irreparable a la mare, i aquesta molt probablement farà el que sigui per tal que els fills i filles estiguin bé.

Malauradament, la Violència Vicària és un tipus de violència molt invisibilitzada, ja que només s'ha reconegut en casos extrems d'assassinar els infants. Des del 2013 hi ha hagut 47 assassinats per violència vicària, i en 12 d'aquests casos hi havia denúncia prèvia.
Evidentment, la podríem entendre com una piràmide o un iceberg, de la qual només en veiem la cúspide..... l'assassinat. Però a la base, hi ha moltíssimes accions contra els nens i les nenes amb l'objectiu final de fer mal la mare.
Alguns exemples reals (entenent que s'haurien de donar de manera continuada) serien la manipulació dels fills per culpabilitzar la dona i aconseguir que torni, no complir amb els horaris i amb el conveni regulador fent que la dona no pugui disposar del seu temps lliurement, tornar els fills amb la roba bruta o trencada, interrompre el tractament mèdic dels infants, no portar-los a les extraescolars, interrogar-los sobre la nova vida de la mare, rapar-los completament els cabells, insultar-los, vexar-los, maltractar-los físicament i arribar a assassinar-los.

Hem de tenir present que els assassinats d'aquests infants, normalment molt petits i vulnerables (0-5 anys) es donen quan estan amb el pare en règim de visita. I en un 60% dels casos ja hi havia hagut amenaces prèvies envers els infants. És important tenir en compte que en el 70% dels casos, no es va posar cap mesura de protecció envers els infants, i en un 20% dels casos sí que es van posar cap a la mare, però no cap als infants.

Evidentment, la violència vicària té conseqüències devastadores envers les mares i també envers els infants. L'ansietat, la inseguretat, la frustració apresa, la por, la culpabilitat, el baix rendiment acadèmic, la falta d'autoestima o l'agressivitat són alguns dels símptomes que pateixen ambdós.

A Catalunya tenim un marc normatiu triple, el català, l'espanyol i l'europeu. Amb la dificultat afegida que el català ja considera la Violència Vicària com a un tipus de Violència Masclista, però l'espanyol no la hi considera, i, per tant, no es pot denunciar.

La justícia tendeix a dissociar la figura de pare i d'home. Per això hem vist en moltíssimes ocasions com a homes maltractadors se'ls concedeix la custòdia compartida, "perquè malgrat maltractar la dona, és un bon pare"! Però NO ÉS CERT, no pots ser una bona persona i ser un maltractador, igual que no pots ser un maltractador i ser un bon pare, perquè en el moment que maltractes la mare, ja estàs fent un mal psicològic irreparable a les criatures.
I per a més inri, quan la mare decideix protegir els fills malgrat que la llei no està del seu costat, pot ser acusada i condemnada per SAP (síndrome d'alienació parental), separada dels fills i filles que tornen amb el maltractador.


La violència masclista té moltes cares diferents, algunes més visibles i d'altres gairebé invisibles, sense recursos legals ni econòmics, però que pateixen dones, nens i nenes.
La violència vicària, n'és una!