Ulldecona

Documents

Moció de Suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Descarrega en PDF
El passat 8 de gener, el Consejo de Ministros del Gobierno de España, va aprovar el Plan Hidrológio de la Cuenca del Ebro 2015-2021. Aquest nou Pla de Conca inicialment havia de revisar els greus errors del Pla anterior aprovat encara no fa dos anys, per l’avui Comissari europeu, Miguel Arias Cañete. va aprovar dos decrets que inclouen un total de 16 plans hidrològics de conca (per al període 2015-2021) entre els quals es troba el de l’Ebre.
Aquest Pla, aprovat a corre-cuita per un govern en funcions, amb la clara intenció de no perdre el finançament europeu, té greus perjudicis per al riu Ebre i el seu Delta.

Com ja es va denunciar en el Pla aprovat per Arias Cañete el 2014, aquest Pla “regala” l’aigua del riu Ebre a les Comunitats de Regants, autèntics cacics de l’aigua que podran vendre aquest recurs a altres comunitats de regants del Mediterrani, mentre deixa uns minsos cabals ecològics per als rius catalans, des del Segre, a les Nogueres, passant pel tram baix de l’Ebre i fins la desembocadura.
Des de les Terres de l’Ebre, l’any 2007, es va aprovar una proposta de cabals ecològics per al tram final del riu que permetia assegurar la supervivència del Delta, espai d’alt valor estratègic en les migracions d’aus entre Europa i Àfrica. La proposta va ser revisada, per adequar-la a la Instrucció de Planificació Hidrològica aquest 2015, pels mateixos experts que ja van fer la primera proposta dins del marc de la Comissió de Sostenibilitat.
Aquesta proposta compta amb un ampli suport al territori, tant d’experts com de consens polític i social, tanmateix, primer des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i posteriorment pel Ministeri d’Agricultura, ha estat menyspreada i reduïda fins a uns cabals irrisoris inferiors a 100 m3/s que ens porten a èpoques passades, com l’antic Plan Hidrológico Nacional d’Aznar i el transvasament de l’Ebre cap a València, Múrcia, Almeria i Barcelona.
El 25 de juny de 2015, la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre aprovava amb el vot favorable de gairebé tots els membres, una proposta de cabals per al tram final del riu Ebre i el Delta amb tres propostes diferenciades; per a anys secs, normals i humits. Així, segons les conclusions dels estudis presentats, el cabal ecològic per a un any sec hauria de ser de 5.871 hm3/anuals; per a un any normal hauria de ser de 7.732 hm3/anuals i per a un any humit, de 9.907 hm3/anuals. A més, s’incorporava una proposta de cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hm3/anuals. Aquesta proposta de cabals ambientals que garantia la subsistència del Delta, el manteniment de l’activitat pesquera i el gran ecosistema del Delta, va ser presentada en forma d’al·legacions per la Generalitat de Catalunya perquè s’inclogués en el nou Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre, però no va ser atesa.

En canvi, el cabal del riu fixat per al nou Pla de Conca és de 3.100 hm3/anuals (sense diferenciar anys secs o humits) és a dir, 5.000 hm3/anuals menys, que els proposats per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. Així que, en cas que s’implementi, tindrà un impacte equivalent a 2,5 transvasaments dels planificats pel Ministre Arias Cañete al Plan Hidrológico Nacional. Mentre que algun altre Pla de conca ha fixat els cabals ecològics en el cent per cent de les masses d'aigua, el de l'Ebre estableix únicament un vuit per cent del total de les masses de l'aigua.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, moviment social del territori amb un ample bagatge en la lluita per la defensa de l’Ebre, ha denunciat que aquests minsos cabals ecològics, unit a l’apropiació de l’aigua del riu per part dels regants en forma de concessions de regadiu, no obeeix a la intenció de posar en marxa les 465.000 hectàrees noves de regadiu que diu el Pla, sinó a la clara intenció de vendre els drets d’aigua associats a aquestes hectàrees, a altres usuaris, especialment usuaris urbanístics i recreatius d’altres conques.

En definitiva, els antics transvasaments impulsats pel govern d’Aznar, ara es camuflaran en un mercadeig d’aigua entre regants i usuaris en forma de bancs d’aigua o figures similars. Per tal de tirar endavant dit mercadeig serà necessària la construcció de més de 56 infraestructures de regulació entre preses i embassaments al llarg de la conca. Entre aquests destaca el recreixement de l’embassament de Yesa (Navarra), la més gran de totes aquestes obres i que compta amb una forta oposició entre els pobles afectats.

Una vegada més, s’enganya la pagesia local creant falses esperances en uns regadius que mai no arribaran (i que la major part de cops són inviables per ells mateixos), mentre la terra i els drets de l’aigua passen a mans de les grans corporacions agroindustrials, i les constructores s’omplen les butxaques amb grans obres de formigó que només serveixen per enterrar diners i altres favors. Aquests són els veritables beneficiats d’aquest pla, el caciquisme més recalcitrant de les cúpules de les comunitats de regants, les grans corporacions agroindustrials que mercadejaran amb els nostres recursos naturals i les constructores.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha iniciat una campanya contra aquest Plan de Cuenca des de tres vessants: la jurídica, dins l’Estat espanyol, amb una denúncia al Tribunal Suprem; l’europea, amb una queixa a la Comissió de medi ambient perquè obri un procediment d’infracció a l’Estat espanyol per incompliment de les normatives comunitàries; i la lluita al carrer, en forma de mobilitzacions que començaran el proper 7 de febrer amb una manifestació massiva a Amposta.

Per tot això, des del GRUPS MUNICIPALS de Més Ulldecona i Candidatura d'Unitat Popular d'Ulldecona proposem l’adopció dels següents acords:
ACORDS
 
  1. Donar públicament suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i oferir suport als actes que s'organitzin al municipi, comarca o comarques per difondre la seva tasca.
  2. Manifestar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient el rebuig de l’Ajuntament d'Ulldecona al Pla hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre aprovat pel govern espanyol.
  3. Ratificar la necessitats de cabals ecològics suficients per les zones humides dels nostres rius, Nogueres, Segre, Siurana i Ebre que eviti el seu deteriorament i els permeti recuperar l’equilibri natural i el bon estat ecològic. Donar suport a la Generalitat, Ajuntaments o altres institucions que engeguen accions o es manifesten en aquest sentit.
  4.  Ratificar que com marca la Directiva Marc de l’Aigua, l’aigua és un patrimoni que no pot estar en mans d’interessos privats i ser una eina d’especulació i mercadeig entre falsos usuaris.
  5. Demanar a la Comissió de Medi Ambient europea que vetlli per l’adequació i el compliment del Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre a les directives europees d’Aigua, Aus i Hàbitats.
  6. Fer arribar aquests acords al president de la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern espanyol, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (C/Enric d’Ossó, 23 (Tortosa, 43500) i al Ministerio de Agricultura Alimentación y Medio Ambiente.

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP)
MÉS ULLDECONA (+U)
Ulldecona, 2 de febrer de 2016
Raül Najas Martí
Portaveu del Grup Municipal de la CUP Ulldecona