Urgell

Totes les opinions

Jordi Estiarte Berenguer, alcalde de Bellpuig

Torna la Festivitat dels Dolors a Bellpuig

La festivitat dels Dolors és un dels més rics exponents culturals de la Vila de Bellpuig. Basada en la devoció popular a la Verge dels Dolors, és una celebració on es conjuga la festa, la cultura, l’espiritualitat, la devoció i la tradició. L’origen de les primeres congregacions, confraries i germandats religioses es troba a l’Europa dels segles XII i XIII i, en els seus orígens, eren institucions relacionades amb els diversos gremis que agrupaven artesans i professionals i que tenien com a principal funció l’assistència als seus agremiats en cas de dificultats, assistència que sempre anava lligada a la pràctica religiosa.

Sara Bailac i Ardanuy, senadora i vicesecretària general d’Acció Política d'ERC

El preu de l'energia

L’augment del preu de la llum és en boca de tothom. Les empreses de l’oligopoli elèctric espanyol generen beneficis multimilionaris mentre les llars vulnerables veuen créixer les dificultats per fer front a preus desorbitats. L’accés a l’energia és un dret bàsic que es veu amenaçat pel model especulatiu espanyol on les portes giratòries reforcen la connivència entre els dos principals partits d’àmbit estatal i les elèctriques.

Imma Oliva i Piera, regidora d'economia, empresa, emprenedoria i esports a l’Ajuntament de Bellpuig, membre de la junta del Consell Esportiu de l'Urgell i secretaria general de la Federació Comarcal d’ERC a l’Urgell.  

Guanyem la partida als mals hàbits

M’agrada mirar la vida com si fos una cursa de fons. En una cursa de fons, el més important no és la velocitat punta, sinó la resistència física i la determinació que es requereix per acabar la cursa. Per adquirir aquesta tenacitat i determinació, hem de ser plenament conscients de les nostres fortaleses i debilitats. Necessitem eines que ens acompanyin en aquesta cursa de fons que és la nostra vida, i que si ho mirem des del punt de vista físic, es poden resumir en quatre grans pilars: alimentació, activitat física, benestar emocional i l’autocura.

Jordi Estiarte Berenguer, alcalde de Bellpuig i vocal de Polítiques Municipals de la Sectorial de Memòria d’Esquerra Republicana

República i memòria. El paper del municipalisme

Des dels seu començament, a l’estiu del 2019, el municipi republicà de Bellpuig ha estat treballant en diferents accions que poden ser inspiradores d’altres iniciatives de política de memòria en el món municipal: L’aprovació d’una moció política de recuperació de la memòria i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil. La instauració, de manera pionera dins el món local, del dia local de la Memòria.

Sara Bailac i Ardanuy, Vicesecretària General d’Acció Política i senadora

Lluís Companys, l’home que no morirà mai

El passat diumenge 17 d’octubre es va celebrar a Bellpuig uns dels nombrosos actes d’homenatge que es van fer arreu del país en memòria de la figura del president Lluís Companys. El cas de Bellpuig és un dels tants exemples de les polítiques de memòria que es fan al món local per dignificar la memòria republicana i com a fórmula per combatre el feixisme. Encara a dia d’avui, el govern de l’Estat espanyol segueix sense condemnar i il·legalitzar el franquisme, perpetuant el que es coneix com el model espanyol d’impunitat, que es va establir a partir de la llei d’Amnistia del 1977, una llei de punt i final que no permet exercir el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació del crims comesos per la dictadura franquista.

Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega. Joan Santacana Vélez, alcalde de Cervera. David Rodríguez González, alcalde de Solsona. Magí Coscollola, alcalde de Torà. Gemma Orrit, alcaldessa de Peramola

El conseller Tremosa i el menyspreu institucional

Sorpresa. Incredulitat. Decepció. Aquests són alguns dels sentiments que diversos alcaldes i alcaldesses de tota la demarcació de Lleida hem experimentat quan hem sabut, a través del compte oficial o notes de premsa del departament d’Empresa, a posteriori, que l’honorable conseller Ramon Tremosa ha vingut a fer visites institucionals als nostres municipis. I nosaltres, representants dels municipis i dels veïns i les veïnes, no ho sabíem.

Gerard Balcells, alcalde de Sant Martí de Riucorb i president del Consell Comarcal de l'Urgell

Carta als Reis

La història ho explicarà millor, però ens ha tocat viure uns temps més extranys i convulsos del que teníem previst i encara ens faltarà una mica més de temps per acabar d’entendre-ho tot i del tot. En qualsevol cas, el meu primer desig és per a les persones que més ho han patit i que ho continuen patint, per a les que ja no hi són i per a aquelles que han aconseguit persistir. A tots i totes, els millors desitjos i tot el coratge.

Inés Granollers Cunillera, regidora a l’Ajuntament de Bellpuig i diputada al Congrés, Sara Bailac Ardanuy, senadora per Lleida i Xavier Eritja Ciuró, diputat al Congrés

Els pressupostos a Madrid

Hi ha qui pregunta per què s'han aprovat els pressupostos.   Però la pregunta de la gent republicana hauria de ser: perquè no s'haurien d'aprovar?   Algú es pensa que si no els haguessin votat Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu aquests pressupostos no haurien tirat endavant? Oi tant si hi haurien tirat, però totalment contraris de com són ara, totalment contraris a Catalunya, totalment contraris a les necessitats socials.

Grup Municipal AMR / Esquerra Bellpuig, Inés Granollers Cunillera, regidora a l’Ajuntament de Bellpuig i diputada al Congrés i Xavier Eritja Ciuró, diputat al Congrés

L’escola (en català!) importa

Deia el president Lluís Companys, que totes les causes justes del món tenen els seus defensors, en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. Aquesta afirmació, 80 anys després de la seva mort és molt viva, però si ens endinsem en tots els aspectes que defineixen una nació, veurem que pel que fa a la llengua, té més sentit que mai. Fa pocs dies, al Congrés dels diputats, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya va aconseguir tres fites molt rellevants pel que fa a la llengua i l’escola catalanes, blindar el model d’immersió lingüística a la nova Llei d'educació estatal de manera que el català sigui l'única llengua vehicular a Catalunya, acabar amb la segregació per sexe als centres concertats per tal de garantir la igualtat efectiva de gènere, i aconseguir que el sistema educatiu català guanyi competències per decidir el seu currículum, també a la formació professional, ampliant la seva capacitat de decisió sobre els continguts.