Pel govern espanyol, és un “pas de ciutat” en resposta al senador Josep Maria Reniu   El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha emès una resposta difusa a la pregunta del senador Josep Maria Reniu sobre l’accessibilitat del pas subterrani de l’estació de Mollet-Sant Fost (R2). Segons l’escrit rebut pel grup d’Esquerra Republicana, el projecte de remodelació de l’estació contempla l’adaptació a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda “dins l’àmbit de l’estació”, mentre que “en relació amb el pas de vianants inferior pel que s’interessa la pregunta, s’indica que la previsió és que es configuri com un pas de ciutat”. Els alcaldes dels pobles del costat est de les vies, que són els de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i de Santa Maria de Martorelles han reclamat històricament aquest pas, que milloraria la comunicació amb Mollet al marge de la carretera. Per ells, la resposta del Ministeri no concreta aquest extrem i es limita a consultar el projecte de l’estació. Tal com Reniu i els alcaldes afectats van denunciar el 21 de juliol passat, els plànols aconseguits no aclareixen la qüestió. Els grups municipals republicans del Baix Vallès van presentar mocions als plenaris i acords amb els altres grups municipals, com en el cas de Mollet, per reclamar conjuntament la modernització dels passos. La Moció, aprovada el juny a Martorelles, incloïa la comunicació de la demanda al Ministeri corresponent, però la resposta obtinguda aquesta setmana diu que “no consta cap sol·licitud d’informació ni comunicació per part de l’Ajuntament de Martorelles”. Marc Candela, alcalde, ha afirmat que reclamarà la notificació de recepció per part del Ministeri.   Pas sostenible Tal com es va detallar el juliol passat, el traç estret de la carretera entre Martorelles i Mollet fa perillosa la mobilitat amb bicicleta o vehicles de mobilitat personal per acostar-se a l’estació de tren, i l’alternativa de mobilitat sostenible de la passarel·la per damunt del riu s’estronca a les vies del tren, on només hi ha un pas subterrani amb escales.

ARTICLE D'OPINIÓ PUBLICAT A EL 9 NOU de divendres 1 d'octubre de 2021 L’acte de desobediència civil –i institucional i política– més gran d’Europa al segle XXI es va fer a Catalunya l’1 d’octubre del 2017, barri per barri, poble per poble El referèndum per la independència suposa el moment fundacional de la història present que ens dona l’oportunitat de fer tot el possible perquè culmini amb la independència de Catalunya. Fa quatre anys, l’acció descentralitzada va ser una de les claus de l’èxit de la jornada. Els alcaldes i regidors republicans del Vallès Oriental ens vàrem comprometre en la celebració de la jornada, i alguns patim persecució judicial per haver-hi participat. Tenim molt clar que la manera més contundent i efectiva de transformar el país i d’arribar a quotes més altes de benestar i bona gestió pública és des dels ajuntaments. Per això aquestes línies commemoratives no les signen dirigents des de la seu nacional de Barcelona. Som quinze alcaldes, 73 regidores i 82 regidors republicans que pensem que la millor manera de construir el país és posant-nos al costat dels nostres veïns, pensin com pensin, vinguin d’on vinguin. L’important és fomentar la il·lusió per allà on anem, a base de l’acumulació de conquestes diàries: de drets, de qualitat de vida, d’igualtat,... Aquests són els valors republicans portats als nostres carrers. Practiquem i defensem tot el contrari que aquells que ens volen fer combregar amb rodes de molí des de la Meseta: una monarquia corrupta que és la cúspide d’un Estat empedreït en l’autoritarisme centralista; un estat captiu de la ultradreta al poder judicial; una gestió política esclava de l’oligarquia econòmica i financera, i ben poc productiva; i un alt funcionariat que és només al servei dels privilegiats. És tota aquesta ‘carcunda’ la que decideix sobre aeroports i cinturons d’asfalt, mentre irriga amb comptagotes una xarxa ferroviària decadent; o imposa el preu de la llum sense permetre que produïm energia allà i com nosaltres decidim, i al preu que nosaltres decidim; o que especula amb l’habitatge des d’un banc anomenat ‘públic’.

El senador Josep Maria Reniu recull la històrica demanda per part de l’alcalde Pujol   L’alcalde Martí Pujol ha presentat la demanda d’una passera adherida al pont de l’AP7 durant la visita del senador Josep Maria Reniu a l’ajuntament. El veïnat de Sant Josep de Llinars del Vallès pateix la manca d’espai per a vianants a la carretera que creua l’autopista que uneix el barri amb el nucli del poble. Per l’alcalde Pujol, totes les millores que l’ajuntament ha fet, així com les previsions al pla general per millorar el passeig fluvial “queden estroncades” al pont de l’autopista, “i això depèn de Foment”. La mancança afecta directament més d’un miler de veïnes i veïns de Sant Josep, que representa un deu per cent dels habitants, així com tots els usuaris del passeig fluvial: vianants, bicicletes o vehicles de mobilitat personal, alhora que també dificulta el pas escolar. Reniu ha pres nota de diferents qüestions que depenen de l’administració de l’estat i que formen part del paquet de preguntes que el grup d’ERC presenta habitualment a les Corts de Madrid. Una altra de les preocupacions de l’equip de Govern llinarssenc és l’inici de les obres del pas subterrani i de l’aparcament de l’estació de rodalies R2. Per Pujol, “sabem de casualitat que ho porten organismes diferents” (Adif pel que fa la supressió del pas a nivell, i Renfe en el cas del pàrquing): “Ens agradaria saber si es farà de forma coordinada i, sobretot, quan començaran.   Restauració de pintures del Castell Nou En el terreny de les inversions culturals, l’ajuntament de Llinars del Vallès també reclama la dedicació del 3% Cultural a la restauració de les pintures de la sala noble del Castell Nou, que són “un frescos únics pel seu contingut i perquè representen una mostra valuosa de l’art del Renaixement català”, segons Pujol. Aquest projecte ja compta amb els recursos municipals, però el Ministeri de Cultura també destina fons a casos com aquest.

El senador Josep Maria Reniu demanarà la municipalització del bloc de la SAREB L’Ajuntament de l’Ametlla demana la propietat del bloc de pisos de lloguer social del Maset Nou. Així ho ha traslladat l’equip de Govern al senador Josep Maria Reniu, que reclamarà a Madrid que la propietat de la SAREB, de 35 habitatges destinats a l’habitatge de protecció oficial, passi a titularitat municipal. Actualment, el banc públic i l’ajuntament vallesà tenen un conveni d’usdefruit per a la gestió per part de l’ajuntament durant quatre anys prorrogables a quatre més, però des de l’Ametlla consideren que ja que la SAREB s’ha de dissoldre, aquesta finca quedi en propietat de l’Ametlla “com més aviat millor”, segons l’alcalde Pep Moret, que ha rebut Reniu juntament amb el regidor d’Habitatge, Jaume Durall, Mireia Morillas, titular de les àrees de Medi Ambient, Consum i Promoció Econòmica, i Turisme. Reniu ha constatat que el conveni entre l SAREB i l’Ametlla “és un cas d’èxit”, ja que el que es troba en la ronda de visites als municipis és que els ajuntaments es troben amb una “total opacitat” dels organismes de l’estat en aquesta matèria. De fet, les seves primeres gestions també han servit per constatar aquesta manca de transparència. Per això, les visites de Reniu conclouen amb “una bateria de preguntes escrite”s al Senat per obtenir el catàleg de propietats que la SAREB té al Vallès Oriental i d’altres comarques, i reclamar “almenys un 30% per a usos socials de titularitat municipal”.  El cas de l’Ametlla també entrarà en aquest plec de demandes.

Els grups municipals dels pobles afectats demanen la difusió del projecte definitiu   El senador Josep Maria Reniu i diversos grups municipals d’Esquerra Republicana del Baix Vallès reclamen que els passos subterranis de l’estació de tren Mollet-Sant Fost siguin accessibles.  El projecte de remodelació de l’estació de rodalies no inclou millores als actuals túnels amb escales. La poca informació facilitada pel ministeri d’Obres Públiques i Adif, no deixa clar que els passos entre els dos costats de les vies siguin transitables per cadires de rodes, cotxets o bicicletes. És a dir, que la nova estació mantindrà les barreres arquitectòniques actuals, i que suposen un greuge per als usuaris dels pobles del costat Est de les vies: Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles. Per aquest motiu el grup parlamentari d’ERC al Senat, així com els grups municipals dels quatre municipis afectats han emprès accions per reclamar a les institucions de l’estat un pas accessible, no només per als usuaris de l’estació ferroviària, sinó per a tots els vianants que utilitzen els passos per superar la barrera que suposa la línia R2 de Renfe. Reniu ha entrat una pregunta parlamentària per demanar explicacions en aquest sentit, i les seccions locals han endegat mocions als plenaris i acords amb els altres grups municipals per reclamar conjuntament la modernització dels passos. Marc Candela, alcalde de Martorelles, considera que “després de 40 anys cal una solució adaptada al segle XXI” que superi aquestes mancances. Com a ajuntament afectat, Martorelles no té accés directe a la informació: “Ens van adreçar a un despatx de Madrid on havíem de pagar 15 euros per un CD amb el projecte”. En canvi, l’estació de Mollet-Sant Fost és una instal·lació “important, no només per tot el Baix Vallès, sinó també per usuaris d’Osona que l’utilitzen com a aparcament perimetral abans d’agafar el tren cap a Barcelona”.

També es demanarà l’ampliació d’horari de l’oficina de Correus  Un dels problemes més importants del municipi de Vallromanes és la cobertura de les telecomunicacions, fet que depèn en bona part de les decisions que es prenen a les institucions de l’estat. Així ho van fer constar l’alcalde David Ricart i la regidora Mireia Núñez de Prado al senador Josep Maria Reniu, que dijous 29 de juliol va continuar a Vallromanes la ronda de visites a ajuntaments del Vallès Oriental. Núñez de Prado  considera que és necessari que es canviïn els criteris per a l’impuls de l’extensió de la xarxa de fibra òptica: “El govern espanyol dona subvencions a les operadores a canvi d’estendre la xarxa al 75% del territori però aquestes només que cobreixin Barcelona i les zones més poblades de l’àrea metropolitana ja ho tenen cobert i la resta de territori queda sense cobrir. Haurien de canviar aquest sistema i propiciar que es cobrís un tant per cent de pobles petits per poder accedir a les subvencions”. Reniu reclamarà aquesta modificació dels criteris per millorar la cobertura de Vallromanes, que on, segons Ricart, “totes les operadores hi tenen instal·lats repetidors però no cobreixen tot el centre urbà per que hi ha un turó que talla el senyal”. Hi ha una altra torre de repetidors en una altra part del municipi per abastar la zona sense cobertura, però les operadores diuen que per 2.600 habitants no els surt a compte. L’ajuntament de Vallromanes ha mantingut reunions amb la major part d’operadores, fins i tot amb l’administració però ho se n’han en sortit. La falta de cobertura afecta a la feina de la guàrdia urbana, farmàcia i altres comerços i restaurants. La trobada amb el senador també va servir per tractar les mancances del servei de Correus, i reclamar un ampliació de l’horari de l’oficina els dies feiners (ara és de 9 h. a 11h. i l’obertura dels dissabtes, amb el propòsit de donar un millor servei, ja que el municipi ha passat, de 900 habitants el 2000 a 2.

El senador Reniu preguntarà pels plans de les obres ferroviàries L’equip de Govern de la Garriga tem que les obres de supressió de pas a nivell i del desdoblament de la via es fassin sense previ consens de l’ajuntament. Així ho ha expressat la regidora de Via Pública, Neus Marrodán, i l’alcaldessa Dolors Castellà al senador republicà Josep Maria Reniu, que ha visitat la Garriga dins la ronda de contactes amb municipis del Vallès Oriental per recollir les demandes del territori en qüestions que afecten les institucions de l’estat. L’ajuntament ja ha expressat aquest neguit en diverses ocasions, com amb la reunió que Marrodán i l’alcaldessa Dolors Castellà van mantenir al maig amb representants del ministeri d’Obres Públiques. En aquella reunió Castellà va proposar de fer una reunió trimestral i tenir com a interlocutor únic al coordinador de Pla de Rodalies de Catalunya. Des d’aleshores que no s’ha mantingut més comunicació, i l’ajuntament de la Garriga “no ha rebut de manera oficial el retorn del projecte ni ha pogut conèixer i intervenir en el disseny de les fases de l’obra, especialment aquelles que afectaran la mobilitat al municipi”, concreta Marrodán. El senador del grup d’Esquerra Republicana es va comprometre a buscar aquesta interlocució i a preguntar sobre els plans de les obres. La trobada també va servir per tractar dels actius immobiliaris de la SAREB, a qui també es reclama un canal de comunicació per poder disposar del llistat precís dels habitatges del banc públic que hi ha a la Garriga. El regidor d’Habitatge, Xavier Bernaldo, considera que “d’aquesta manera es podria treballar la demanda de lloguers socials en aquests immobles i els serveis municipals tindrien una fotografia encara més acurada del parc d’habitatges buits al municipi”. Reniu està recollint aquestes demandes a tots els municipis de la comarca i d’altres territoris per poder reclamar el catàleg precís de propietats i poder-les gestionar des dels ajuntaments.

El senador Reniu elabora el catàleg de propietats del banc públic perquè les cedeixin als municipis   Cardedeu pateix l’estrès de l’oferta d’habitatge com moltes poblacions metropolitanes. Per això és important poder optar a l’adquisició de les propietats del banc públic de la SAREB al municipi. L’alcalde Enric Olivé considera que encara que en el cas de Cardedeu hi ha pocs habitatges del fons públic, “ho necessitem, tant com a lloguer social com per ressituar al mercat amb preus assequibles”, ja que la pressió demogràfica encareix l’accés a l’habitatge o ‘expulsa’ el jovent del poble. Així ho ha manifestat en la trobada amb el senador Josep Maria Reniu, que aquests dies fa una ronda de visites a municipis del Vallès Oriental per recollir demandes dels ajuntaments en qüestions que afecten les institucions de l’Estat espanyol. Reniu inclourà els habitatges cardedeuencs de la SAREB al catàleg que elabora perquè l’estat els cedeixi als municipis. Pel senador republicà: “hi ha molta opacitat per part del banc públic, i la nostra intenció és abocar tots els casos coneguts per aconseguir tenir alguna resposta cap a finals d’any”. A la trobada també es va parlar del servei de ferrocarril. La regidora de mobilitat, Verònica Vidal, considera que l’estació podria adquirir un “caire més intermodal” tal com ha pogut fer l’ajuntament des de les seves competències: “Amb més facilitat per a l’aparcament, l’accés amb bicicleta o els taxis”. L’èxit de la ‘bicicleda’ instal·lada per l’ajuntament de Cardedeu ha fet que segons l’andana a la que es baixa, els usuaris “no poden tornar a entrar a l’estació per creuar cap a l’altra banda i han fer la volta com un cotxe per l’avinguda del Rei en Jaume”, que no és adequada per al trànsit amb bicicleta. El consistori cardedeuenc també reitera que el peraltatge de les vies fa que hi hagi parts dels combois que esdevenen no accessibles per a tothom, o el fet que només es pot validar el tiquet per un costat de la via.

El senador Reniu entrarà pregunta sobre la futura instal·lació ferroviària   L’ajuntament de Martorelles reclama un pas adaptat al projecte de la futura estació de Mollet-Sant Fost. Segons l’alcalde Marc Candela, la remodelació manté la “barrera arquitectònica” entre Martorelles i Mollet per a cadires de rodes, cotxets i bicicletes, ja que segons els plànols de què es disposa es mantenen les escales del pas subterrani per les vies de la línia R2 de Renfe. Així ho va explicar l’equip de govern martorellesenc en la trobada amb el senador Josep Maria Reniu, aquest dijous 15 de juliol. Per aquesta raó, el grup republicà a les corts espanyoles entrarà pregunta per aclarir si el projecte manté aquesta discriminació, que “va en contra de la sostenibilitat i del foment del transport públic”, segons Candela. L’única alternativa que tenen ciclistes i vianants és la carretera que no té voral. La reclamació històrica de la connexió entre un costat i altre és compartida amb Sant Fost i Santa Maria de Martorelles. Candela va afegir que molta gent opta per acostar-se a l’estació o anar a fer encàrrecs a Mollet amb cotxe.   La SAREB i l’IAE La visita de Reniu també va servir per abordar d’altres qüestions que afecten el municipi i que depenen de l’administració de l’estat. Entre elles el solar propietat de la SAREB on el banc públic no construeix la setantena d’habitatges previstos, alguns dels quals estarien destinats al lloguer social: “Volem saber si té intenció de fer els pisos i quan”. Reniu va afirmar que en breu el grup republicà entrarà tot un catàleg de finques i habitatges sobre el que es demanaran explicacions i, especialment, l’opció a la creació del 30% de l’habitatge social. L’equip de Govern també va demanar que cal revisar la legislació sobre l’Impost d’Activitats Econòmiques a les grans indústries, que aporten recursos a les arques municipals: “La manera com es reparteixen els impostos a fàbriques que ocupen dos municipis, com COBEGA, desafavoreix el terme que té la part més petita, encara que la diferència sigui mínima”.