Vallès Oriental

Totes les notícies

El senador Josep Maria Reniu reclamarà més cobertura a Vallromanes

També es demanarà l’ampliació d’horari de l’oficina de Correus  Un dels problemes més importants del municipi de Vallromanes és la cobertura de les telecomunicacions, fet que depèn en bona part de les decisions que es prenen a les institucions de l’estat. Així ho van fer constar l’alcalde David Ricart i la regidora Mireia Núñez de Prado al senador Josep Maria Reniu, que dijous 29 de juliol va continuar a Vallromanes la ronda de visites a ajuntaments del Vallès Oriental. Núñez de Prado  considera que és necessari que es canviïn els criteris per a l’impuls de l’extensió de la xarxa de fibra òptica: “El govern espanyol dona subvencions a les operadores a canvi d’estendre la xarxa al 75% del territori però aquestes només que cobreixin Barcelona i les zones més poblades de l’àrea metropolitana ja ho tenen cobert i la resta de territori queda sense cobrir. Haurien de canviar aquest sistema i propiciar que es cobrís un tant per cent de pobles petits per poder accedir a les subvencions”. Reniu reclamarà aquesta modificació dels criteris per millorar la cobertura de Vallromanes, que on, segons Ricart, “totes les operadores hi tenen instal·lats repetidors però no cobreixen tot el centre urbà per que hi ha un turó que talla el senyal”. Hi ha una altra torre de repetidors en una altra part del municipi per abastar la zona sense cobertura, però les operadores diuen que per 2.600 habitants no els surt a compte. L’ajuntament de Vallromanes ha mantingut reunions amb la major part d’operadores, fins i tot amb l’administració però ho se n’han en sortit. La falta de cobertura afecta a la feina de la guàrdia urbana, farmàcia i altres comerços i restaurants. La trobada amb el senador també va servir per tractar les mancances del servei de Correus, i reclamar un ampliació de l’horari de l’oficina els dies feiners (ara és de 9 h. a 11h. i l’obertura dels dissabtes, amb el propòsit de donar un millor servei, ja que el municipi ha passat, de 900 habitants el 2000 a 2.

Martorelles insisteix en la necessitat del pas adaptat a l’estació de Mollet-Sant Fost

El senador Reniu entrarà pregunta sobre la futura instal·lació ferroviària   L’ajuntament de Martorelles reclama un pas adaptat al projecte de la futura estació de Mollet-Sant Fost. Segons l’alcalde Marc Candela, la remodelació manté la “barrera arquitectònica” entre Martorelles i Mollet per a cadires de rodes, cotxets i bicicletes, ja que segons els plànols de què es disposa es mantenen les escales del pas subterrani per les vies de la línia R2 de Renfe. Així ho va explicar l’equip de govern martorellesenc en la trobada amb el senador Josep Maria Reniu, aquest dijous 15 de juliol. Per aquesta raó, el grup republicà a les corts espanyoles entrarà pregunta per aclarir si el projecte manté aquesta discriminació, que “va en contra de la sostenibilitat i del foment del transport públic”, segons Candela. L’única alternativa que tenen ciclistes i vianants és la carretera que no té voral. La reclamació històrica de la connexió entre un costat i altre és compartida amb Sant Fost i Santa Maria de Martorelles. Candela va afegir que molta gent opta per acostar-se a l’estació o anar a fer encàrrecs a Mollet amb cotxe.   La SAREB i l’IAE La visita de Reniu també va servir per abordar d’altres qüestions que afecten el municipi i que depenen de l’administració de l’estat. Entre elles el solar propietat de la SAREB on el banc públic no construeix la setantena d’habitatges previstos, alguns dels quals estarien destinats al lloguer social: “Volem saber si té intenció de fer els pisos i quan”. Reniu va afirmar que en breu el grup republicà entrarà tot un catàleg de finques i habitatges sobre el que es demanaran explicacions i, especialment, l’opció a la creació del 30% de l’habitatge social. L’equip de Govern també va demanar que cal revisar la legislació sobre l’Impost d’Activitats Econòmiques a les grans indústries, que aporten recursos a les arques municipals: “La manera com es reparteixen els impostos a fàbriques que ocupen dos municipis, com COBEGA, desafavoreix el terme que té la part més petita, encara que la diferència sigui mínima”.

Joan Galiano: “Ens cal poder adquirir habitatges del SAREB per atendre emergències”

Coincidència en la necessitat de canvi en la legislació urbanística entre l'alcalde Galiano i el senador Reniu   La peculiaritat urbanística de Bigues i Riells del Fai, amb 27 urbanitzacions, fa més que necessari poder optar a la compra de cases que són propietat de la SAREB dins del compromís, fins ara acomplerta, que “ningú no es quedi sense habitatge” al municipi de la  Vall del Tenes, segons l’alcalde Joan Galiano. Per això l’ajuntament estaria disposat a adquirir algunes propietats al banc públic i poder disposar d’un parc per atendre situacions d’emergència: “La SAREB també hi sortiria guanyant, i també la gent de Bigues i Riells del Fai, però és un entramat inaccessible, no hi ha manera”. Aquesta és una de les principals demandes que Galiano va traslladar aquest dimecres 14 de juliol al senador Josep Maria Reniu, que va visitar Bigues dins de la ronda de contactes amb municipis del Vallès Oriental. La primera tinent d’alcalde, Mayte Escobar, va afegir que aquesta demanda també respon a la necessitat de poder millorar les polítiques de gènere, com les cases d’acollida per a víctimes de la violència masclista. En aquest sentit, Reniu va afimar que el grup republicà al congrés i al Senat estan fent una recollida de les dades concretes de tots els habitatges que formen part del fons de la SAREB, ja que així es presentaran preguntes concretes sobre la possibilitat de recuperar les propietats per al parc públic o l’habitatge social. En el cas de Bigues i Riells del Fai hi ha una seixantena de cases de les urbanitzacions que pertanyen a entitats bancàries, la major part de les quals han acabat al fons del banc públic.   Entrar a les urbanitzacions Per Galiano, des de les institucions de l’estat també “caldria canviar la Llei d’Urbanisme”, ja que els ajuntaments de poblacions com Bigues i Riells del Fai es troben que legalment no poden fer inversions per millorar els serveis a les urbanitzacions: “Ara mateix només podem subvencionar el 10% de les obres, i ens trobem amb finques amb molts metres, propietaris envellits,.

Núria Masnou: “A Montseny tenim mancances pròpies de finals del segle XX”

El senador Josep Maria Reniu portarà a les corts les demandes dels micropobles   El municipi de Montseny, amb uns 350 habitants, pateix mancances de serveis de tota mena: vials, abastament d’aigua i llum, transports públics, correus o telecomunicacions. L’alcaldessa Núria Masnou ha detallat algunes demandes històriques del micropoble de muntanya a la trobada informativa amb el senador republicà Josep Maria Reniu, que aquest dimarts ha inclòs Montseny a la seva ronda de visites a ajuntaments del Vallès Oriental. Per Masnou, l’entorn idíl·lic del municipi contrasta amb la realitat de la “Catalunya oblidada”, amb “una situació pròpia de finals del segle XX”, com la connexió del transport públic amb les estacions de tren més properes; el subministrament inestable de corrent elèctric; les canalitzacions d’aigua antigues; la manca real de fibra òptica o la xarxa mòbil inestable. Una de les preocupacions més importants de l’ajuntament de Montseny és la connectivitat telemàtica, ja que el poble depèn d’una antena ubicada en sol privat, gestionat per una empresa i que només repeteix el senyal d’una sola distribuïdora de telecomunicacions: “Està alimentat per plaques fotovoltaiques, però si hi ha algun problema tècnic o de subministrament, el nucli urbà es queda sense cobertura”. La situació de les masies i habitatges disseminats, el 65% del municipi, “pràcticament no té accés a les telecomunicacions”. L’alcaldessa recorda que hi ha un pla de la Diputació per al desplegament de fibra pel 2023 i ha presentat un estudi alternatiu amb fons FEBA per muntar un prisma i ampliar l’abast de la cobertura mòbil, pendent d’aprovació. Reniu va respondre que es feia càrrec de la situació i que instarà als organismes estatals que poden ajudar a desencallar les demandes de pobles com Montseny. Masnou també va apuntar que la gent no es pot deixar enlluernar per la imatge que dona el poble, amb un punt de recàrrega de vehicles elèctrics al centre i amb camps de plaques fotovoltaiques al voltant, en raó de l’acompliment dels plans europeus més exigents en energies renovables.

Isidre Pineda: “Cal aplicar subsidiarietat en la gestió dels fons Next Generation”

El senador Josep Maria Reniu inicia a Caldes una ronda de visites al Vallès Oriental Josep Maria Reniu, senador per Esquerra Republicana de Catalunya, ha iniciat a Caldes de Montbui una sèrie de visites a ajuntaments del Vallès Oriental per captar necessitats dels municipis i traslladar-les a les institucions de l’Estat espanyol. L’alcalde Isidre Pineda, junt amb els regidors Ángeles Llive (Igualtat) i Jordi Martín (Habitatge) van exposar dimarts 6 de juliol les preocupacions en matèria d’habitatge, creixement sostenible, energia, i d’altres qüestions com la cultura, la igualtat i el patrimoni a l’hora d’obtenir recursos per part de l’estat. Per Pineda, una de les qüestions que preocupen més el consistori calderí –en relació amb l’Estat- són els habitatges del banc públic SAREB i que ara administren fons voltors. Els habitants d’aquests pisos del centre de Caldes estan en una situació de vulnerabilitat i estan a mercè dels fons voltors a que SAREB ha cedit la gestió dels pisos”. Davant d’això, de moment “l’únic que ha aconseguit l’ajuntament és el reconeixement com a mediador”, però la voluntat a Caldes de Montbui és aconseguir que els pisos passin al règim de “lloguer social”. Reniu, en aquesta línia, va afirmar que una de les lluites del grup republicà al Senat és aconseguir que la SAREB destini el 30% dels pisos a habitatge social. Per la seva part, el regidor de l’àrea, Jordi Martín, va afirmar que calen ajuts per respondre a la demanda d’habitatge que hi ha al poble. L’ajuntament té projectats diferents punts on voldria fer pisos de règim social: “Destinem un 20 per cent del capítol d’inversions a Habitatge, amb projectes com la Sala polivalent, però no és suficient”. Al mateix temps, l’ajuntament també ha detectat que Caldes té un important parc d’edificis que acusen el pas del temps, i que també caldrà mantenir actualitzats.   Habitatge i energia En aquest sentit, Isidre Pineda va destacar la importància de poder administrar bona part dels fons Next Generation des dels ajuntaments: “Cal aplicar el principi de subsidiarietat.

Marc Candela: “El pacte de Junts i socialistes no té direcció política”

El relleu presidencial al Consell Comarcal del Vallès Oriental deixa fora ERC del govern   El grup d’Esquerra Republicana del Vallès Oriental ha quedat novament fora de l’equip de govern del Consell Comarcal en compliment de l’acord de partició de la presidència entre els grups socialista i Junts per Catalunya amb el suport dels comuns. Els sis consellers nacionalistes han donat suport al candidat socialista Emilio Cordero, que han investit president també amb els onze vots socialistes i els dos dels comuns, evitant la possibilitat d’un govern independentista i d’esquerres amb els onze republicans i el conseller de la CUP. Marc Candela, candidat republicà, ha presentat candidatura amb la voluntat de donar una nova oportunitat a Junts per establir un govern “independentista i d’esquerres”. L’alcalde de Martorelles considera que el pacte sociovergent “no té direcció política” sinó que es basa en el “repartiment de cadires” que allunya l’ens supramunicipal de la ciutadania. El portaveu d’Esquerra ha defensat l’impuls del Consell Comarcal fet l’anterior mandat amb presidència republicana, quan es va posar en marxa la Taula Avança de promoció econòmica i la marca turística del Vallès Oriental, entre d’altres iniciatives. Un exemple és que no s’ha publicat el programa de govern, un dels compromisos del primer president d’aquest mandat, el juntaire Francesc Colomé, alhora que també s’han evidenciat diferències entre socialistes i juntaires que han afectat el funcionament de l’ens comarcal. Candela també ha recordat que el pacte dona la presidència a un partit que avala la repressió a polítics independentistes de la comarca, com Josep Maria Jové o el juntaire Jordi Turull o, l’eurodiputat calderí Josep Solé, aquest perseguit pel Tribunal de Comptes. Amb tot, Candela ha ofert la força del grup republicà per arribar a acords de comarca. La portaveu republicana Anna Cella, davant les acusacions a ERC de voler vetar d’altres forces, ha declarat que “el veto de veritat és el de junts i socialistes per evitar que els republicans no tinguin la presidència” del Consell Comarcal.

Denunciem el partidisme en l’elecció de la gerència del Consell Comarcal

El grup republicà votem en contra del nomenament del socialista Carles Fernández El grup d’Esquerra Republicana del Consell Comarcal ha votat en contra del nomenament de Carles Fernández com a gerent de l’ens supramunicipal, escollit al ple extraordinari d’aquest dimarts 15 de juny. Pel portaveu republicà Marc Candela, l’allargament del procés de selecció ha servit per poder adjudicar la plaça al candidat “designat des de bon principi” pel pacte de govern entre el grup socialista i el grup de Junts. Per tant: “el concurs de mèrits que preveu el Reglament Orgànic del Consell (ROCC) no ha servit per comptar amb la persona més ben preparada, sinó amb un càrrec de partit”. La tria del nou gerent “segur que no ha estat de forma irregular”, però s’ha aconseguit després de dues convocatòries: “A la primera es va declarar desert tot i que entre els finalistes –on no hi figurava Fernández– hi havia persones molt indicades per al lloc”. Al segon procés de selecció ja no hi han fet partícips tots els grups, i el president juntaire Francesc Colomé s’ha decidit pel socialista Carles Fernández. Candela denunciava que va rebre les candidatures descartades al segon rpocés el mateix dia del ple al matí, mentre que en el primer cas va ser present a les entrevistes entre els finalistes, tal com preveu el ROCC. Tampoc es va respondre a una pregunta de la setmana passada sobre el “per què s’havia optat per Fernández” i la resposta no ha arribat fins a la Junta prèvia al plenari.   Càrrec de confiança ERC també alerta que el nomenament de Fernández vagi acompanyat de l’adjudicació d’una nova plaça de confiança al costat de la gerència, prevista per si aquesta era tècnica i assolida per mèrits: “En el seu moment ja ens vàrem posicionar en contra, però ara ens temem que aquest lloc es cobreixi per compensar políticament el nomenament de Fernández, i sigui que nomenin algú de Junts o dels Comuns”. En qualsevol cas, ERC espera que el nou gerent es dediqui a organitzar l’ens supramunicipal, que en aquest mandat “s’ha anat convertint en una gestoria entre la Diputació i la Generalitat que no és ràpida en la resposta per atendre, per exemple, les beques menjador”.

Comunicat de suport a Carles Miquel, alcalde de Sant Fost, i al seu equip

Els propers dies hi haurà la segona moció de censura al Vallès Oriental d’aquest mandat, i per segona vegada serà contra una alcaldia republicana i de les mans d’En Comú-Podem, que venien a canviar les coses i que han acabat fent tornar als de sempre, als de la vella política de sempre; clientelar i allunyada de les polítiques valentes i transformadores de l’esquerra. Ara es el torn de Sant Fost de Campsentelles i del nostre company, l’alcalde Carles Miquel i el seu grup. En Carles i la gent d’Esquerra Republicana a Sant Fost han liderat l’ajuntament des de la honestedat, el rigor i la valentia amb unes polítiques d’esquerres valentes i justes, sense mirar el resultat a curt termini. Cal consolidar una altra manera de fer políticai per això ha fet canvis en la gestió municipal perquè el consistori sigui i treballi per a tota la ciutadania de Sant Fost: al costat del món educatiu, impulsant el comerç local, millorant les relacions amb els municipis de l’entorn, creant el servei d’ocupació municipal, o millorant el cos de policia local, per exemple. És per a tot això que les alcaldesses i els alcaldes, i la presidència i secretaria general d’ERC al Vallès Oriental, que signen aquest document, expressem el nostre suport al company Carles Miquel i Ruzafa, alcalde de Sant Fost de Campsentelles, a qui aquests dies han presentat una moció de censura els grups d’Independents Units per Sant Fost (IUSF) amb el suport d’En Comú-Podem.   Manifestem que: És difícil d’entendre com un grup que ha apostat pel canvi després de gairebé trenta anys de govern d’IUSF opti per fer una moció i tornar-los a l’alcaldia, incomplint el que deia quan va sortir del govern fa poques setmanes; És difícil d’entendre com En Comú-Podem pacta amb IUSF, quan no fa ni dos anys els van denunciar per les actituds d’intimidació, falsedats, i amenaces al seu regidor i a la resta de membres del govern d’esquerres; IUSF ha decidit tornar a temps passats i tornar a pervertir els mecanismes que estan pensats justament per garantir els drets de la ciutadania i aturar les males praxis dels governs que es censuren.

COMUNICAT sobre l’anunci de clausura de la fàbrica de Bosch de Lliçà d’Amunt

LLIÇÀ D'AMUNT, divendres 5 de març del 2021 Davant l’anunci de l’empresa Bosch de clausurar la planta de fabricació de components a Lliçà d’Amunt, Esquerra Republicana de Catalunya expressa: El rebuig de la manera com s’ha efectuat aquest anunci, sense previ avís i amb total secretisme per part de l’empresa. La direcció de Bosch ha incrementat la incertesa i el malestar entre els treballadors i les treballadores enmig del context global de la pandèmia. Considerem que el fet d’haver-se’n assabentat per la premsa, en comptes dels seus canals interns, demostra la falta de voluntat negociadora de la direcció; Que considerem la mesura del tancament del tot inapropiada i desproporcionada. Davant de qualsevol eventualitat crítica és obligació i forma part de la responsabilitat de la Direcció empresarial tenir també cura dels treballadors i les treballadores que formen part del projecte i han fet créixer la companyia. En especial quan els treballadors i les treballadores han fet importantíssims esforços amb congelacions i reduccions salarials, i una disminució de la plantilla per mantenir-hi l'activitat industrial. En aquest cas, doncs, aquest tancament afectarà uns 336 treballadors i treballadores de Lliçà d’Amunt i el Vallès Oriental, a més dels 300 del Penedès; Que constatem un altre cop que l’aposta estratègica de Bosch ha primat el repartiment de dividends i la rendibilitat per sobre de qualsevol afectació envers la seva plantilla; Que exigim una rectificació a la direcció de Bosch, que replantegi la posició. I donem suport actiu a totes les treballadores i treballadors que perdran els seus llocs de treball si es manté aquesta decisió; Que continuem on sempre hem estat: al costat dels treballadors i les treballadores, i treballem per trobar les alternatives que poden fer possible la continuïtat de Bosch a Lliçà d’Amunt; Que ens hem adreçat a la Comissió Europea perquè faci tot el possible per impedir aquest tipus de deslocalitzacions injustificades dins de la UE; Que el govern espanyol, que s’autoanomena el més progressista de la història, va molt tard en la derogació de la reforma laboral i dels articles 42, 43 i 51 de l’Estatut dels Treballadors.