Vallès Oriental

Notícia

Raül Romeva: “Gallecs és un cas paradigmàtic dels objectius de sostenibilitat, i s’ha de regular”

El vicesecretari d’ERC també visita municipis on s’implanta el porta a porta
 
Raül Romeva, vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’Esquerra Republicana, va visitar Gallecs aquest dijous 14 de juliol, per interessar-se sobre projectes de desenvolupament sostenible al Vallès Oriental. El va acompanyar una delegació del grup municipal republicà de Mollet del Vallès, encapçalat per Marta Vilaret i Oriol López.
La primera parada de l’itinerari va ser al Consorci de Gallecs, alhora que també va visitar una farinera i va conversar amb productors agrícoles de la zona. Romeva va constatar que l’entorn de Gallecs “és un cas paradigmàtic” de diferents aspectes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): “En primer lloc, per l’aproximació entre producció i consum”, ja que el parc agrari es troba dins de l’àrea metropolitana. En segon lloc, Gallecs “també és un exemple de protecció de la biodiversitat”, ja que s’hi conreen diferents espècies de blat i d’altres productes agrícoles: “Cal reduir monocultius per garantir l’equilibri mediambiental”, fet que també es tradueix en la diversitat de la fauna. Finalment, Romeva també posa èmfasi en l’objectiu de “repensar el concepte urbà, en repensar les ciutats que visquin properes i de cara als espais naturals”, que es tradueix amb “més qualitat de vida i més salut física i mental”.
Per tot això, l’equip republicà va posar èmfasi en la necessitat de posar d’acord les administracions per “regular definitivament aquest espai”, una assignatura pendent per potenciar l’entorn de Gallecs: “Parlis amb qui parlis, tothom ho demana”. Per Romeva, “si tens un parc agrari, és lògic que el departament d’Agricultura sigui al Consorci, i en aquest sentit és una de les coses que ens emportem d’aquesta visita”. Per Marta Vilaret, alcaldable per ERC a Mollet, “cal una seguretat jurídica per a la bona preservació i desenvolupament de Gallecs”.
 
Itinerari per Cardedeu, Llinars i la Garriga
Raül Romeva també va voler conèixer de primera mà la implantació del porta a porta a Cardedeu, que començava l’endemà de la visita, acompanyat de l’alcalde Enric Olivé i el candidat a l’alcaldia Joan Masferrer: "És un projecte positiu a nivell col·lectiu, de país, de ciutat, però també global", ja que els resultats sobre la separació de residus són palpables: "La prova és que allà on s'ha fet, funciona, i la gent no torna enrere". Posteriorment, es va dirigir a Llinars del Vallès, on l’alcalde Martí Pujol i el seu equip van explicar l’experiència de la recollida porta a porta iniciada el 4 d’octubre del 2021, així com la municipalització de la distribució de l’aigua. Pujol va explicar que el porta a porta es va fer després d’una llarga preparació i amb l’objectiu de “no deixar cap punt al carrer on depositar deixalles: qui tenia un abocador davant de casa, ara hi té un jardinera”. Actualment, Llinars ja supera el 87% de recollida separada “i l’espai públic està més net”. Romeva va constatar també que la ciutadania “ha canviat el grau de responsabilitat sobre els residus, perquè fins que no passen a recollir la brossa, allò encara és teu”.
 
Col·loqui a la Garriga
L’tinerari vallesà de Romeva va concloure a la Garriga, on va visitar la llera del riu Congost. Allí la regidora de Medi Ambient Neus Marrodán i l’alcaldessa Dolors Castellà li van exposar diferents projectes per a la recuperació de la ribera i l’arranajament urbanístic “perquè el poble visqui de cara al riu”, en paraules de Marrodán. L’equip municipal també va explicar les darreres modificacions del pla general que han aturat la construcció de milers de cases a les zones boscoses de Can Poi, Can Vilanova i el Torrent de la Mesquita. Dolors Castellà va exposar els resultats de la implantació de la recollida de residus porta a porta, que amb dos mesos i mig ha suposat arribar al 80 per cent de la separació.
La visita a la Garriga va culminar amb un col·loqui públic sobre les polítiques locals per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (OSD), en el que també hi va participar l’exregidor d’ICV Israel Molinero, que és educador ambiental. Romeva va exposar una visió global: “Els ODS obliguen els polítics i les administracions a superar el ‘curtterminisme’ electoral, i prendre decisions a llarg termini”. Pel vallesà, els objectius del 2030 “requereixen una anàlisi global dels problemes, no segmentada, perquè a vegades quan es prenen decisions en un sentit, es perjudica un altre àmbit.” Respecte el porta a porta, Romeva considera que és un exemple d’aquests propòsits: “Fins que no entenem que podem ser responsables de les nostres deixalles, no avançarem. Hi ha una corresponsabilitat amb l’ajuntament, però a nivell global és el mateix. Cal atacar totes les variables del problema”. El republicà va concloure que “A vegades cal prendre decisions que no són populars però són necessàries. Quan mires la política des d’un punt de vista republicà, cal generar confiança de l’administració a la ciutadania. Que allò que tu et compromets, passa, i amb dos mesos i mig, la Garriga ha passat del 47 al 80 per cent de recollida selectiva.”
Per la seva part, Dolors Castellà, va dir que si a nivell global cal la mirada llarga, des de la política municipal  “sí que podem prendre decisions immediates i de curt termini”, i que la sostenibilitat també passa per “la qualitat de vida equitativa, que es tradueix en salut i convivència: garantir l’autonomia de tothom i la igualtat d’oportunitats és imprescindible per després posar-se a solucionar d’altres problemes. Per Castellà, polítiques com la targeta moneder per a les persones més necessitades i l’objectiu de “desnonaments zero, i talls elèctrics i d’aigua zero” a la Garriga, així com la tarificació progressiva de l’escola bressol” són decisions que enorgulleixen el municipi. Així mateix, també es va referir a les polítiques educatives a nivell nacional, com la reducció de les ràtios a les aules, la gratuïtat del P2 i posteriorment fins a P0 del govern català, i l’inici del curs el 5 de setembre.
A preguntes del públic, Neus Marrodán va dir que l’eslògan “La Garriga residu zero” correspon a un propòsit a deu anys vista: “Ens ho creiem, farem accions en aquest sentit, i creiem que la societat en general canviarà”. Molinero va posar èmfasi en els resultats immediats de mesures com el porta a porta o la cura de la llera del riu Congost, i va felicitar l’equip de Govern municipal per les seves accions en medi ambient.