Vallès Oriental

Totes les notícies

Martorelles insisteix en la necessitat del pas adaptat a l’estació de Mollet-Sant Fost

El senador Reniu entrarà pregunta sobre la futura instal·lació ferroviària   L’ajuntament de Martorelles reclama un pas adaptat al projecte de la futura estació de Mollet-Sant Fost. Segons l’alcalde Marc Candela, la remodelació manté la “barrera arquitectònica” entre Martorelles i Mollet per a cadires de rodes, cotxets i bicicletes, ja que segons els plànols de què es disposa es mantenen les escales del pas subterrani per les vies de la línia R2 de Renfe. Així ho va explicar l’equip de govern martorellesenc en la trobada amb el senador Josep Maria Reniu, aquest dijous 15 de juliol. Per aquesta raó, el grup republicà a les corts espanyoles entrarà pregunta per aclarir si el projecte manté aquesta discriminació, que “va en contra de la sostenibilitat i del foment del transport públic”, segons Candela. L’única alternativa que tenen ciclistes i vianants és la carretera que no té voral. La reclamació històrica de la connexió entre un costat i altre és compartida amb Sant Fost i Santa Maria de Martorelles. Candela va afegir que molta gent opta per acostar-se a l’estació o anar a fer encàrrecs a Mollet amb cotxe.   La SAREB i l’IAE La visita de Reniu també va servir per abordar d’altres qüestions que afecten el municipi i que depenen de l’administració de l’estat. Entre elles el solar propietat de la SAREB on el banc públic no construeix la setantena d’habitatges previstos, alguns dels quals estarien destinats al lloguer social: “Volem saber si té intenció de fer els pisos i quan”. Reniu va afirmar que en breu el grup republicà entrarà tot un catàleg de finques i habitatges sobre el que es demanaran explicacions i, especialment, l’opció a la creació del 30% de l’habitatge social. L’equip de Govern també va demanar que cal revisar la legislació sobre l’Impost d’Activitats Econòmiques a les grans indústries, que aporten recursos a les arques municipals: “La manera com es reparteixen els impostos a fàbriques que ocupen dos municipis, com COBEGA, desafavoreix el terme que té la part més petita, encara que la diferència sigui mínima”.

Joan Galiano: “Ens cal poder adquirir habitatges del SAREB per atendre emergències”

Coincidència en la necessitat de canvi en la legislació urbanística entre l'alcalde Galiano i el senador Reniu   La peculiaritat urbanística de Bigues i Riells del Fai, amb 27 urbanitzacions, fa més que necessari poder optar a la compra de cases que són propietat de la SAREB dins del compromís, fins ara acomplerta, que “ningú no es quedi sense habitatge” al municipi de la  Vall del Tenes, segons l’alcalde Joan Galiano. Per això l’ajuntament estaria disposat a adquirir algunes propietats al banc públic i poder disposar d’un parc per atendre situacions d’emergència: “La SAREB també hi sortiria guanyant, i també la gent de Bigues i Riells del Fai, però és un entramat inaccessible, no hi ha manera”. Aquesta és una de les principals demandes que Galiano va traslladar aquest dimecres 14 de juliol al senador Josep Maria Reniu, que va visitar Bigues dins de la ronda de contactes amb municipis del Vallès Oriental. La primera tinent d’alcalde, Mayte Escobar, va afegir que aquesta demanda també respon a la necessitat de poder millorar les polítiques de gènere, com les cases d’acollida per a víctimes de la violència masclista. En aquest sentit, Reniu va afimar que el grup republicà al congrés i al Senat estan fent una recollida de les dades concretes de tots els habitatges que formen part del fons de la SAREB, ja que així es presentaran preguntes concretes sobre la possibilitat de recuperar les propietats per al parc públic o l’habitatge social. En el cas de Bigues i Riells del Fai hi ha una seixantena de cases de les urbanitzacions que pertanyen a entitats bancàries, la major part de les quals han acabat al fons del banc públic.   Entrar a les urbanitzacions Per Galiano, des de les institucions de l’estat també “caldria canviar la Llei d’Urbanisme”, ja que els ajuntaments de poblacions com Bigues i Riells del Fai es troben que legalment no poden fer inversions per millorar els serveis a les urbanitzacions: “Ara mateix només podem subvencionar el 10% de les obres, i ens trobem amb finques amb molts metres, propietaris envellits,.

Núria Masnou: “A Montseny tenim mancances pròpies de finals del segle XX”

El senador Josep Maria Reniu portarà a les corts les demandes dels micropobles   El municipi de Montseny, amb uns 350 habitants, pateix mancances de serveis de tota mena: vials, abastament d’aigua i llum, transports públics, correus o telecomunicacions. L’alcaldessa Núria Masnou ha detallat algunes demandes històriques del micropoble de muntanya a la trobada informativa amb el senador republicà Josep Maria Reniu, que aquest dimarts ha inclòs Montseny a la seva ronda de visites a ajuntaments del Vallès Oriental. Per Masnou, l’entorn idíl·lic del municipi contrasta amb la realitat de la “Catalunya oblidada”, amb “una situació pròpia de finals del segle XX”, com la connexió del transport públic amb les estacions de tren més properes; el subministrament inestable de corrent elèctric; les canalitzacions d’aigua antigues; la manca real de fibra òptica o la xarxa mòbil inestable. Una de les preocupacions més importants de l’ajuntament de Montseny és la connectivitat telemàtica, ja que el poble depèn d’una antena ubicada en sol privat, gestionat per una empresa i que només repeteix el senyal d’una sola distribuïdora de telecomunicacions: “Està alimentat per plaques fotovoltaiques, però si hi ha algun problema tècnic o de subministrament, el nucli urbà es queda sense cobertura”. La situació de les masies i habitatges disseminats, el 65% del municipi, “pràcticament no té accés a les telecomunicacions”. L’alcaldessa recorda que hi ha un pla de la Diputació per al desplegament de fibra pel 2023 i ha presentat un estudi alternatiu amb fons FEBA per muntar un prisma i ampliar l’abast de la cobertura mòbil, pendent d’aprovació. Reniu va respondre que es feia càrrec de la situació i que instarà als organismes estatals que poden ajudar a desencallar les demandes de pobles com Montseny. Masnou també va apuntar que la gent no es pot deixar enlluernar per la imatge que dona el poble, amb un punt de recàrrega de vehicles elèctrics al centre i amb camps de plaques fotovoltaiques al voltant, en raó de l’acompliment dels plans europeus més exigents en energies renovables.