Vallès Oriental

Totes les notícies

Martorelles insisteix en la necessitat del pas adaptat a l’estació de Mollet-Sant Fost

El senador Reniu entrarà pregunta sobre la futura instal·lació ferroviària   L’ajuntament de Martorelles reclama un pas adaptat al projecte de la futura estació de Mollet-Sant Fost. Segons l’alcalde Marc Candela, la remodelació manté la “barrera arquitectònica” entre Martorelles i Mollet per a cadires de rodes, cotxets i bicicletes, ja que segons els plànols de què es disposa es mantenen les escales del pas subterrani per les vies de la línia R2 de Renfe. Així ho va explicar l’equip de govern martorellesenc en la trobada amb el senador Josep Maria Reniu, aquest dijous 15 de juliol. Per aquesta raó, el grup republicà a les corts espanyoles entrarà pregunta per aclarir si el projecte manté aquesta discriminació, que “va en contra de la sostenibilitat i del foment del transport públic”, segons Candela. L’única alternativa que tenen ciclistes i vianants és la carretera que no té voral. La reclamació històrica de la connexió entre un costat i altre és compartida amb Sant Fost i Santa Maria de Martorelles. Candela va afegir que molta gent opta per acostar-se a l’estació o anar a fer encàrrecs a Mollet amb cotxe.   La SAREB i l’IAE La visita de Reniu també va servir per abordar d’altres qüestions que afecten el municipi i que depenen de l’administració de l’estat. Entre elles el solar propietat de la SAREB on el banc públic no construeix la setantena d’habitatges previstos, alguns dels quals estarien destinats al lloguer social: “Volem saber si té intenció de fer els pisos i quan”. Reniu va afirmar que en breu el grup republicà entrarà tot un catàleg de finques i habitatges sobre el que es demanaran explicacions i, especialment, l’opció a la creació del 30% de l’habitatge social. L’equip de Govern també va demanar que cal revisar la legislació sobre l’Impost d’Activitats Econòmiques a les grans indústries, que aporten recursos a les arques municipals: “La manera com es reparteixen els impostos a fàbriques que ocupen dos municipis, com COBEGA, desafavoreix el terme que té la part més petita, encara que la diferència sigui mínima”.

Joan Galiano: “Ens cal poder adquirir habitatges del SAREB per atendre emergències”

Coincidència en la necessitat de canvi en la legislació urbanística entre l'alcalde Galiano i el senador Reniu   La peculiaritat urbanística de Bigues i Riells del Fai, amb 27 urbanitzacions, fa més que necessari poder optar a la compra de cases que són propietat de la SAREB dins del compromís, fins ara acomplerta, que “ningú no es quedi sense habitatge” al municipi de la  Vall del Tenes, segons l’alcalde Joan Galiano. Per això l’ajuntament estaria disposat a adquirir algunes propietats al banc públic i poder disposar d’un parc per atendre situacions d’emergència: “La SAREB també hi sortiria guanyant, i també la gent de Bigues i Riells del Fai, però és un entramat inaccessible, no hi ha manera”. Aquesta és una de les principals demandes que Galiano va traslladar aquest dimecres 14 de juliol al senador Josep Maria Reniu, que va visitar Bigues dins de la ronda de contactes amb municipis del Vallès Oriental. La primera tinent d’alcalde, Mayte Escobar, va afegir que aquesta demanda també respon a la necessitat de poder millorar les polítiques de gènere, com les cases d’acollida per a víctimes de la violència masclista. En aquest sentit, Reniu va afimar que el grup republicà al congrés i al Senat estan fent una recollida de les dades concretes de tots els habitatges que formen part del fons de la SAREB, ja que així es presentaran preguntes concretes sobre la possibilitat de recuperar les propietats per al parc públic o l’habitatge social. En el cas de Bigues i Riells del Fai hi ha una seixantena de cases de les urbanitzacions que pertanyen a entitats bancàries, la major part de les quals han acabat al fons del banc públic.   Entrar a les urbanitzacions Per Galiano, des de les institucions de l’estat també “caldria canviar la Llei d’Urbanisme”, ja que els ajuntaments de poblacions com Bigues i Riells del Fai es troben que legalment no poden fer inversions per millorar els serveis a les urbanitzacions: “Ara mateix només podem subvencionar el 10% de les obres, i ens trobem amb finques amb molts metres, propietaris envellits,.

Núria Masnou: “A Montseny tenim mancances pròpies de finals del segle XX”

El senador Josep Maria Reniu portarà a les corts les demandes dels micropobles   El municipi de Montseny, amb uns 350 habitants, pateix mancances de serveis de tota mena: vials, abastament d’aigua i llum, transports públics, correus o telecomunicacions. L’alcaldessa Núria Masnou ha detallat algunes demandes històriques del micropoble de muntanya a la trobada informativa amb el senador republicà Josep Maria Reniu, que aquest dimarts ha inclòs Montseny a la seva ronda de visites a ajuntaments del Vallès Oriental. Per Masnou, l’entorn idíl·lic del municipi contrasta amb la realitat de la “Catalunya oblidada”, amb “una situació pròpia de finals del segle XX”, com la connexió del transport públic amb les estacions de tren més properes; el subministrament inestable de corrent elèctric; les canalitzacions d’aigua antigues; la manca real de fibra òptica o la xarxa mòbil inestable. Una de les preocupacions més importants de l’ajuntament de Montseny és la connectivitat telemàtica, ja que el poble depèn d’una antena ubicada en sol privat, gestionat per una empresa i que només repeteix el senyal d’una sola distribuïdora de telecomunicacions: “Està alimentat per plaques fotovoltaiques, però si hi ha algun problema tècnic o de subministrament, el nucli urbà es queda sense cobertura”. La situació de les masies i habitatges disseminats, el 65% del municipi, “pràcticament no té accés a les telecomunicacions”. L’alcaldessa recorda que hi ha un pla de la Diputació per al desplegament de fibra pel 2023 i ha presentat un estudi alternatiu amb fons FEBA per muntar un prisma i ampliar l’abast de la cobertura mòbil, pendent d’aprovació. Reniu va respondre que es feia càrrec de la situació i que instarà als organismes estatals que poden ajudar a desencallar les demandes de pobles com Montseny. Masnou també va apuntar que la gent no es pot deixar enlluernar per la imatge que dona el poble, amb un punt de recàrrega de vehicles elèctrics al centre i amb camps de plaques fotovoltaiques al voltant, en raó de l’acompliment dels plans europeus més exigents en energies renovables.

Denunciem el partidisme en l’elecció de la gerència del Consell Comarcal

El grup republicà votem en contra del nomenament del socialista Carles Fernández El grup d’Esquerra Republicana del Consell Comarcal ha votat en contra del nomenament de Carles Fernández com a gerent de l’ens supramunicipal, escollit al ple extraordinari d’aquest dimarts 15 de juny. Pel portaveu republicà Marc Candela, l’allargament del procés de selecció ha servit per poder adjudicar la plaça al candidat “designat des de bon principi” pel pacte de govern entre el grup socialista i el grup de Junts. Per tant: “el concurs de mèrits que preveu el Reglament Orgànic del Consell (ROCC) no ha servit per comptar amb la persona més ben preparada, sinó amb un càrrec de partit”. La tria del nou gerent “segur que no ha estat de forma irregular”, però s’ha aconseguit després de dues convocatòries: “A la primera es va declarar desert tot i que entre els finalistes –on no hi figurava Fernández– hi havia persones molt indicades per al lloc”. Al segon procés de selecció ja no hi han fet partícips tots els grups, i el president juntaire Francesc Colomé s’ha decidit pel socialista Carles Fernández. Candela denunciava que va rebre les candidatures descartades al segon rpocés el mateix dia del ple al matí, mentre que en el primer cas va ser present a les entrevistes entre els finalistes, tal com preveu el ROCC. Tampoc es va respondre a una pregunta de la setmana passada sobre el “per què s’havia optat per Fernández” i la resposta no ha arribat fins a la Junta prèvia al plenari.   Càrrec de confiança ERC també alerta que el nomenament de Fernández vagi acompanyat de l’adjudicació d’una nova plaça de confiança al costat de la gerència, prevista per si aquesta era tècnica i assolida per mèrits: “En el seu moment ja ens vàrem posicionar en contra, però ara ens temem que aquest lloc es cobreixi per compensar políticament el nomenament de Fernández, i sigui que nomenin algú de Junts o dels Comuns”. En qualsevol cas, ERC espera que el nou gerent es dediqui a organitzar l’ens supramunicipal, que en aquest mandat “s’ha anat convertint en una gestoria entre la Diputació i la Generalitat que no és ràpida en la resposta per atendre, per exemple, les beques menjador”.

Lamentem l’aposta del govern del Consell Comarcal pel Quart Cinturó amb el suport dels Comuns

Denuncia l’aplicació estricta del Reglament del plenari Les al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès presentades per l’equip de govern del Consell Comarcal del Vallès Oriental van ser un dels punts de fricció del darrer plenari de l’ens. El grup d’Esquerra Republicana va posar de manifest que no s’hagi comptat amb el parer de la meitat de les alcaldies de la comarca –les disset d’ERC més les dues independents– ni tampoc amb el consens d’un dels dos grups majoritaris de l’ens, el republicà. Marc Candela, portaveu comarcal d’ERC, va expressar que el seu grup “no ha pogut contraposar propostes i fer un document que pugui ser aprovat amb un ampli suport pel Consell Comarcal. Com a resultat d’això, el contingut de les al·legacions  és un acord “de la sociovergència” que manté el suport a la construcció del Quart Cinturó, i “ens estranya molt que per primer cop el grup dels Comuns (soci comarcal de PSC-Junts) es manifesti a favor d’afegir una nova carretera al Vallès”. ERC, tal com consta a les al·legacions conjuntes amb la federació comarcal del Vallès Occidental, aposta pel reciclatge i la optimització de les vies existents i per l’ampliació dels traçats i l’oferta ferroviària i de transports col·lectius, amb el resultat d’una bona interconnexió entre les dues comarques que superi la radialitat amb Barcelona. El grup republicà també denuncia la maniobra de la modificació del Reglament Orgànic del Consell Comarcal (ROCC) pel que fa a les bases de convocatòria per a la plaça de gerent de l’ens. Per a Marc Candela, es tracta d’una “maniobra de dilació més” per “allargar el procés i no convocar la plaça”, a banda que el grup republicà només n’ha sabut per la comissió informativa pertinent: “Com a grup majoritari se’ns hagués pogut comentar amb anterioritat”. Retard turístic L’aplicació del Reglament també va marcar un altre punt de conflicte a la sessió, concretament a l’hora d’aprovar els fons del Pla de Turisme per al 2020.

ERC demana al govern del Consell Comarcal que “s’aparti” si “no vol fer política”

Qualifiquen de greu que el president Colomé no s’hagi llegit el manifest del Baix Montseny El grup republicà d’Esquerra lamenta un cop més la passivitat del govern del Consell Comarcal després de les declaracions del plenari de maig. Esquerra Republicana (ERC) s’ha sorprès que el seu president, Francesc Colomé, hagi dit que el Consell Comarcal “no pot fer política”. Marc Candela, portaveu del grup republicà, ha respost que “si és així, millor que s’aparti” del càrrec que va obtenir amb el suport del grup socialista i els comuns. ERC va preguntar sobre la posició del president davant les demandes del Manifest del Baix Montseny, qüestió a la que Colomé va respondre que no se l’havia llegit, tot i que la premsa també li ha demanat el seu parer. Es tracta d’una actitud “greu” i que no correspon a la responsabilitat del càrrec. Així mateix, el grup republicà va traslladar diferents preguntes i precs a l’equip de Govern. La consellera calderina Núria Carné demanar si hi ha previstos ajuts immediats al món del comerç, sobretot si hi ha mesures relacionades amb els lloguers comercials. També va proposar la creació d’una ‘central de compres’ d’EPIs per a comerciants i negocis de turisme, així com pel personal dels ajuntaments, amb l’objectiu d’aconseguir material a un preu més baix. Per la seva part, la consellera Assia Cherdal va preguntar si l’ens comarcal té previst fer alguna acció de suport als municipis “davant l’increment de casos de violència de gènere” i “quines mesures o projectes és derivaran del contracte programa 2020 en matèria de polítiques d'igualtat”. En el capítol de precs, Magalí Miracle va requerir que els ajuts a les beques menjador s’informin bé a la població i també als municipis: que siguin fàcils de fer telemàticament: àgils i senzills, i que s’informi dels terminis.” La representant celonina també va demanar un “pla de xoc” en matèria d’habitatge davant la crisi del  COVID19.

ERC Vallès Oriental apel·la a omplir la Caixa de Solidaritat

Suspès l'acte de suport a Josep Maria Jové a Les Franqueses La federació comarcal d’Esquerra Republicana ha suspès l’acte solidari amb Josep Maria Jové, previst per aquest diumenge 15 de març a la plaça de l’Espolsada de les Franqueses del Vallès. El motiu són les mesures preventives per aturar l’expansió del coronavirus. L’organització insisteix, però, en la necessitat imperiosa d’omplir la Caixa de Solidaritat per donar suport a totes persones encausades per organitzar l’1 d’octubre. “Estem en deute amb els que s’ho han jugat tot”, afirmat Oriol Ramon, president comarcal, i per tant “apel·lem tothom a fer una aportació, per petita que sigui”, per fer front a la repressió. La jutge instructora del TSJC imposa una fiança de responsabilitat civil de 2,8 milions d'euros en el cas de Josep Maria Jové, i d'1,6 milions en el cas de Salvadó. A aquesta quantitat se li ha de sumar 1.634.785,42 euros que els demanen a tots dos de manera solidària per responsabilitat civil. En total, la fiança puja a més de 4 milions i mig d’euros. La instrucció acusa Jové i Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La tardor del 2017, Jové exercia el càrrec de secretari general del departament de Vicepresidència. Salvadó era el exsecretari d'Hisenda del mateix departament. Aquest dimecres 11 de març, ambdós republicans s’han presentat davant del tribunal, moment en què companys de la comarca s’han concentrat davant del Tribunal al passeig de Lluís Companys.   Parades a les poblacions La federació comarcal, però dóna llibertat a les seccions locals d’ERC per valorar de muntar parades solidàries a cada població, coincidint amb els mercats setmanals, si no es suspenen. En el moment de redactar aquesta nota, la secció local de les Franqueses del Vallès tenia previst mantenir la parada durant el matí de diumenge 15 de març.

ERC pregunta per les despeses del gerent del Consell Comarcal

Exigeix transparència en detectar 11.000 € a la targeta el 2018 El grup d’Esquerra Republicana al Consell Comarcal ha reclamat un “canvi radical de pràctiques” en l’ús dels diners públics, també a l’ens del Vallès Oriental. El grup s’ha “sorprès molt negativament” en comprovar que les despeses en dietes de la targeta de gerència ha sumat onze mil euros durant l’any 2018, una pràctica que “és de la vella política”. La consellera comarcal Núria Carné, de Caldes de Montbui, ha interpel·lat la resta de grups del plenari “què en pensen d’això” en la sessió celebrada aquest dimecres 30 de gener. La pregunta del grup republicà recalcava la importància de l’ “exercici de transparència, bones pràctiques, bon govern i bona gestió, tan important avui en dia en política i les institucions”, i també “fer-ho davant d’una ciutadania que cada cop demana més comptes”.   Pressupostos 2020 La pregunta es va fer al final d’un ple dedicat als pressupostos del 2020, en què el portaveu del grup republicà, Marc Candela, va reiterar que “no és el pressupost del nostre govern, sinó de l’acord entre el PSC, Junts per Catalunya i Comuns”, malgrat que s’ha convidat l’oposició a “algunes trobades per valorar la situació pressupostària”. Esquerra sí que coincideix en el fet que “els ajuntaments han d’assumir el cost dels serveis conveniats”, però “no veiem bé que s’apliqui l’augment aquest 2020 als municipis sense haver-los avisat, quan la majoria tenen els pressupostos ja aprovats. Això pot portar problemes”, va concloure Candela. Els republicans, que es van abstenir, consideren que “cal que s’ajustin les despeses”, com la que es desprèn de la targeta de gerència per dietes: “sobrepassa els 10.000€/any, i on es paguen dinars de les reunions de caps d’àrea del consell que no caldria fer mentre es dina”.   Queixa sobre l’informe d’irregularitats al Consorci de Residus Els republicans també van denunciar haver-se assabentat “per la premsa” sobre l’informe de la Sindicatura de Comptes, que recull irregularitats en l’exercici 2016 del Consorci de Gestió de Residus , en què “els actuals responsables del criticaven la gestió d’aleshores”.

Esquerra: compromís, coherència i coratge

«De què serveix el no a tot per sistema? Cal valentia i fer política. La resta de posicions són molt còmodes però no serveixen per a res.» Oriol Junqueras ARTICLE del president d'ERC Vallès Oriental a 'El 9 Nou', 8 de novembre del 2019 El nostre és un país complex i divers, molt divers. Des d’aquesta perspectiva, el camí que de fa temps hem emprès cap a la República catalana no es pot entendre sense tenir en compte l’esforç de moltes persones i també de col·lectius per posar en valor la idea que som un sol poble. Aquesta idea transformada en realitat, en fets que tothom pugui entendre és la força que ens ha de portar cap a la victòria final. En aquest sentit cal reconèixer la feina que durant dècades molt difícils van realitzar les associacions de veïns, les entitats culturals diverses, també les parròquies dels nous barris de les nostres ciutats, els sindicats, i partits polítics com el PSUC o el PSC d’aquells moments, quan la lluita veïnal per assolir unes condicions de vida dignes per a tothom ocupava les prioritats de les esquerres. Així, el creixement brutal i desmesurat de les àrees metropolitanes catalanes va aconseguir, poc a poc, una certa dignificació, tot i que en aquest terreny encara queda molta feina per fer. Que no la vam acabar, ens ho demostren les dificultats que experimenten les noves onades migratòries i la incapacitat de la societat de donar-hi una resposta amb perspectiva de futur. En un altre nivell, també cal constatar que l’adhesió a la vida col·lectiva catalana de persones i col·lectius vinguts de terres espanyoles va ser possible gràcies a la convicció d’alguns partits polítics i sindicats. Aquests van ser determinants com a eines inclusives. Van aconseguir, en gran mesura, que la lluita per la dignitat, la igualtat i la justícia social, entrés a l’agenda dels col·lectius d’alliberament nacional. Hom es pregunta, però, on són aquelles persones i on són aquells ideals: què n’han fet del seu compromís social i nacional? Ara que vivim una fase acumulativa del nostre camí cap a les llibertats individuals i col·lectives, que després de traçar i provar altres opcions ja només obre pas a la independència.