La setmana passada vau poder veure en els mitjans informatius que les obres de Ca Xapes eren una realitat. És un equipament llargament esperat. Corria l’any 2009 quan es va tancar i es va situar en la ubicació «provisional» de l’estació d’autobusos. El que semblava que havia de ser temporal, s’ha eternitzat. Ara que ja ho tenim en marxa, però, toca fer algunes reflexions en veu alta. Aquestes obres s’han endarrerit massa, han estat molts els motius, alguns injustificables i d’altres incomprensibles.

Des de fa unes setmanes la zona sud de la ciutat ha estat afectada per uns incendis, alguns suposadament intencionats. Bombers, Mossos, Policia Local i voluntaris de Protecció Civil han actuat de manera ràpida i impecable per extingir-los i evitar que es propaguessin més. Des d’aquí vull agrair a aquests professionals amb una gran vocació de servei la tasca que han fet i que continuen fent de vigilància permanent per evitar nous focus.

Fa quinze dies felicitàvem la iniciativa de l’Ajuntament per fer una festa major una mica més inclusiva, gràcies a la feina feta per la comissió Per la diversitat funcional que va treballar perquè fos possible una festa més per a tothom. Aquesta setmana, però, hem de lamentar un fet que va succeir la setmana passada. Joves de la Fundació Ginac pretenien entrar en un establiment del polígon, però, per a sorpresa de tots, els van barrar el pas perquè, cito textualment: «Lo tocan todo.

La Regidoria de Transparència, OAC i TIC amb la col·laboració de la regidoria d’Educació hem creat els premis “Repte Valls Open Data” adreçats a l’alumnat de secundària de Valls, per tal de promoure l’ús de dades obertes com a recurs educatiu, incrementant el coneixement i les habilitats per tractar-les entre els més joves. Amb la posada en marxa d’aquests premis donem continuïtat al projecte del Portal de dades obertes, presentat a finals del 2019, iniciativa pionera entre les administracions catalanes i que va ser premiat amb un dels guardons inclosos en la convocatòria 2020 dels Premis Alfons Ortuño de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC).

La inclusivitat és real i efectiva en alguns àmbits de la vida quotidiana, ben pocs per cert. Segurament l’escola és un referent d’equitat, però es desfà ràpidament quan es trasllada a qualsevol altre espai. Enguany, la Festa Major de Sant Joan ha estat una mica més inclusiva. S’ha tingut en compte la diversitat funcional i s’han adaptat els actes perquè tothom hi pugui participar d’una manera més normalitzada.

Acabem de passar una onada de calor, que posa de manifest, una vegada més, que el canvi climàtic és una realitat. Un canvi que ja modela el nostre present i que pot fer insostenible el futur. I davant d’aquests reptes hem d’actuar amb celeritat. Les afirmacions de «Jo no puc fer res» o «a mi no m’afecta» no tenen sentit. Tots estem interpel·lats. Des dels particulars a les administracions.

Quan parlem de mobilitat sostenible ens ho hem de creure. Transformar els nostres barris per afavorir el trànsit de vianants, bicicletes o patinets implica una etapa de transició per millorar la vida de tots els veïns i veïnes que a vegades pot crear un cert desconcert inicial. Cada municipi té unes necessitats que segur que seran diferents de les del poble veí. Cal, doncs, dissenyar la solució adequada a cada cas per adaptar-se a l’urbanisme de cada poble o ciutat.

La ciutat de Valls sempre ha destacat per la seva vitalitat festiva, cultural, comercial i firal. És un referent en el seu entorn territorial proper i més enllà. Tan sols els estralls de la pandèmia van provocar, com a tot arreu, que s’estronqués l’habitual activitat frenètica que vivíem al llarg de l’any. Afortunadament, el control de la Covid i la desaparició de les mesures restrictives en els últims mesos han fet l’efecte contrari, és a dir, han obert les portes a la tornada a la normalitat general, també en els esdeveniments de promoció de ciutat que omplen carrers i places.

Amb aquest article començo una sèrie d’escrits quinzenals en què parlaré de tot i de res, com han fet d’altres abans que jo i com ho faran alguns que em seguiran. La voluntat no va més enllà de parlar, sense pretensions i amb molta humilitat, de les coses que ens preocupen, que ens agraden, que ens satisfan, que ens fan riure, o sigui aquesta secció voldrà ser una radiografia del nostre dia a dia, el dia a dia de la ciutat, amb les seves virtuts -que en són moltes- i els seus defectes per prendre’n el pols.