Vilablareix

Notícia

David Mascort: "Gràcies per tot i per tant"

He estat 23 anys en aquest Ajuntament, dotze com a primer tinent d’alcalde i 11 com a alcalde i he fet molts discursos, m’he adreçat moltes vegades als veïns i veïnes del meu poble i aquesta serà la darrera vegada. Han passat moltes coses des de finals de l’any 98 quan una colla de veïns i alguna, molt poques, veïnes del nostre poble vam decidir fer un pas endavant i presentar-nos a les eleccions del 99. Una sola idea, amb moltes arestes diferents, teníem al cap: transformar Vilablareix en un lloc millor on poder viure una vida completa. Això, que diu tant i és tan fàcil d’escriure, és molt difícil de fer. Ara, quan miro enrere, estic orgullós de la feina que hem fet, orgullós de donar els millors anys de la meva vida professional i personal a l’objectiu de fer millor la  vida de la meva gent. Orgullós d’haver-me dedicat en cos i ànima cada hora de cada dia a construir un projecte que, dia a dia, hem vist créixer i fer-se gran. Són tantes coses i tan intenses que es fa difícil explicar el que sents quan mires enrere. Vaig arribar amb 30 anys i marxo amb 53, un període de la meva vida on he passat per moltes situacions personals i professionals, moltes de bones i alguna que no tant, totes elles intenses, com m’agrada fer les coses a mi, i sempre, en totes elles, hi havia present el meu poble i l’Ajuntament.

Com us he dit, i tots i totes sabeu, quan faig les coses, les que siguin, les faig al 100%. La il·lusió amb la que emprens un projecte vital, el que sigui, l’has d’acompanyar sempre amb les conseqüents dosi de responsabilitat, energia, passió i intensitat. Aquests són els valors que entenc que ha de tenir un alcalde per dedicar-se plenament a la seva vocació que és la de servir als seus veïns i veïnes.
Però, avui, ha arribat el moment de deixar pas a nous lideratges per poder-me dedicar més temps a mi tant a nivell personal, com professional. Però, sobretot, per poder dedicar més temps a les persones que m’estimo i que durant tots aquest anys han sabut estar al meu costat, malgrat tots els sacrificis que això ha suposat també per a ells.  Ho necessito perquè, com tothom, sóc humà i tot té un principi i un final. Com va dir algú molt conegut, m’he buidat i ara necessito omplir-me.
Aquesta legislatura ha estat molt dura, molt difícil, la COVID ens ha obligat a donar-ho tot, una vegada més, per adaptar-nos en cada moment a cada nova situació i m’ha espremut física i, sobretot, psicològicament. Els darrers canvis en el meu lloc de treball al Govern de la Generalitat també han suposat un augment de responsabilitats, de volum de feina i, per tant d’hores que s’han sumat al que ja feia des de fa 5 anys i el meu cos i, sobretot, el meu cap, han dit prou. Plego de fer d’alcalde amb recança per no acabar la legislatura, per no complir el meu compromís amb el meu poble i amb tots i totes vosaltres, que era de quatre anys, i us demano disculpes. Seguiré aquests darrers mesos ajudant, fent de regidor d’Hisenda per encarar els propers anys que venen, que no seran fàcils des del punt de vista econòmic, i per acabar tot el procés d’estabilització dels treballadors i treballadores que hem engegat i que volem tenir acabat a finals d’any.
Us deia que miro enrere i estic molt orgullós del que el grup d’Esquerra hem fet a Vilablareix. Hem construït un projecte inclusiu tenint sempre l’interès general i col·lectiu i les persones com a centre de totes les decisions que hem pres. Un conjunt d’homes i dones que hem treballat fins al límit per a fer de Vilablareix un lloc millor on viure i on la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la cultura, el respecte al medi ambient i al nostre entorn, l’activitat i la vida en comú i, sobretot, estar al costat dels qui més ho necessiten, han estat els pilars sobre els que hem edificat aquest projecte. I segur que ens hem equivocat moltes vegades, però també és veritat que hem fet de Vilablareix un lloc on tothom sap que hi passen moltes coses, que apareixen moltes oportunitats i que la seva gent està orgullosa del seu poble.


No m’estendré en repassar tot el que hem fet aquests 23 anys, però sí que vull fer especial menció a la forma de fer-ho. He anat sempre amb la veritat per davant, sense enganyar ni amagar el que és el projecte d’Esquerra de Vilablareix, explicant sempre en el programa electoral el que volíem fer i passant comptes en acabar la legislatura, donant la cara quan hi ha hagut problemes, estant al costat dels qui m’han necessitat, preocupant-me per les situacions personals més difícils i intentant donar-hi un cop de mà, pensant sempre en el Vilablareix que voldríem d’aquí 20 anys i no en la immediatesa o el curt termini. Pensar en com fer possible que la joventut s’involucri en la vida del poble, s’hi pugui quedar a viure, com fer-ho per a que puguin fer tots els cicles escolars al poble o com fer que hi tinguin la seva primera oportunitat laboral, o en com estar al costat de la gent més gran i com dotar-los dels espais i els recursos suficients per a ajudar-los en el tram final de la seva vida, o en com fer l’espai públic més segur, més agradable i que actuï com a vertebrador de la vida social, o en com aconseguir que la mainada i la joventut del poble puguin practicar esport, o en com fer de la cultura una eina de transformació social en un poble petit com el nostre, o en com aconseguir que la teva gent pugui gaudir de l’entorn natural, o en com arribar i explicar tot el que passa a la teva gent, o en com aconseguir dotar d’oportunitats econòmiques, de formació i de feina al conjunt de la gent del poble, en definitiva, dedicar la meva vida al meu poble i a la meva gent durant aquests 23 anys m’ha fet immensament feliç. Perquè és exactament així, encara que a molta gent li costa de creure, he estat molt feliç de poder treballar pel meu poble tots aquests anys, estar al costat de la meva gent i sentir el seu escalf i recolzament.

M’heu sentit a dir moltes vegades que la feina, en qualsevol lloc, no es pot fer mai de manera individual. És per això que vull fer uns quants agraïments abans d’acabar.
El primer de tots és pel conjunt de treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Quan vam arribar al 99 es pagaven 4 nòmines i ara ja són pràcticament 50. Hagués estat impossible l’evolució de Vilablareix sense la feina que han fet tots i cadascun d’ells i elles i jo no m’hagués pogut sentir més orgullós de la feina que han fet tots aquests anys del que me’n sento ara. Moltes i moltes gràcies a tots i totes, sense la vostra implicació i la vostra energia Vilablareix no seria el mateix, segur.

El segon és pel grup d’Esquerra de Vilablareix. Un agraïment infinit per haver-me donat l’oportunitat de treballar al vostre costat, a tots i cadascun dels que esteu al “Grupu” i als que hi han estat, als qui vam començar i  als que hi som ara, a tots i totes moltes gràcies. Vosaltres sou el motor que impulsa Vilablareix cap a l’excel·lència en tots els àmbits de la vida del poble, i de tots i totes vosaltres he après cada dia i he millorat com a gestor, com a alcalde i com a persona. Moltes hores treballant plegats i també divertint-nos plegats, m’heu sentit a dir que aquesta és una feina molt dura i que és impossible fer-la si no estàs envoltat de bona gent amb la qual t’ho passes bé i te’ls estimes i això és el que fem a Esquerra Vilablareix. Especialment importants tots els qui heu estat regidors i regidores i hem compartit equip de govern, des del primer fins a l’últim, des de l’Enric Vilert, de qui vaig aprendre tant, fins a les darreres incorporacions, en Marc i la Judit, el futur d’aquest poble. Però haig de fer una menció especials per en Manel Pallàs i pels qui són, a més, els meus amics i amigues, en Jordi, en Pau, la Marta i la Sònia. Moltes gràcies a tots i totes, de debò. D’ara endavant em teniu al vostre costat pel que calgui, ja ho sabeu, especialment tu, Maite, que prens el relleu. La robustesa d’aquest projecte, del grup d’Esquerra de Vilablareix i d’aquest equip de govern (el millor, sens dubte i sense desmerèixer els anteriors, de les sis legislatures que he estat governant) em dona tanta seguretat que faig aquest pas amb tota la tranquil·litat del món.

I, finalment, el més important de tots, un agraïment infinit als meus pares, pilar fonamental en la meva vida, qui m’han transmès els valors que intento aplicar cada dia en la meva feina i en el meu dia a dia, l’esforç, el treball, la lluita per la justícia, la solidaritat, el tenir sempre en compte els qui menys tenen i/o poden, el ser bona persona sobretot i per damunt de tot. Als meus germans i les seves famílies pel suport incondicional sempre i a tothora i a la Cristina, per la seva paciència, el seu optimisme, per donar-me pau, per entendre’m, per estar sempre al meu costat, i, sobretot, en els moments més durs, després del 20 de setembre de 2017, uns dies i uns fets que m’han canviat la vida per sempre.

Acaba una etapa i en comencen altres i espero que em facin la meitat de feliç que m’ha fet treballar pel meu poble, visca Vilablareix i visca Catalunya lliure!
 
 
Mots clau
: Mascort Vilablareix