Vilafranca del Penedès

Notícia

Vilafranca, ferrocarril, vi

Raimon Soler, historiador


Es fa difícil entendre la configuració urbana de la Vilafranca actual sense dos elements que han estat claus en el seu desenvolupament durant la història contemporània. Un d’aquests és la “indústria” vinícola, que ha fet de Vilafranca del Penedès una de les capitals del vi que ha tingut i té el nostre país. L’altre element, sense el qual no s’entendria el primer, és una infraestructura que ara torna a posar-se a sobre de la taula com a factor clau en la lluita contra el canvi climàtic: es tracta del ferrocarril.

La línia de Barcelona a Martorell i Tarragona va arribar a Vilafranca l’any 1865, després de gairebé deu anys d’una forta disputa entre les burgesies locals vilafranquina i la de Vilanova i la Geltrú per aconseguir una línia que anés de la capital de Catalunya fins a Tarragona. Finalment, es va imposar la línia de l’interior que travessava una de les principals àrees de la vitivinicultura de l’època. Es considerava que l’extensió de la línia que des del 1854 arribava a Martorell havia de servir, entre moltes altres coses, per donar sortida als excedents vinícoles del Penedès i del Camp de Tarragona.

Tanmateix, l’impacte econòmic i urbanístic del ferrocarril sobre Vilafranca no va ser immediat. El croquis topogràfic de 1872 i que va ser publicat al treball de Pere Alegret Vilafranca del Panadés Antigua y moderna, un detall del qual podeu veure a la Figura 1, ens mostra clarament que set anys després de la posada en marxa d’aquesta infraestructura encara no hi havia cap construcció a l’altre cantó de la via. Les expectatives de creixement van ser aturades per l’esclat d’una crisi financera tot just arribat el tren a la nostra vila i a més per l’extensió de la inestabilitat política –amb guerrilles i una guerra civil incloses– durant gairebé una dècada.


Figura1. Detall del croquis topogràfic de Vilafranca, l’any 1872.

El ferrocarril, però es va convertir en un factor estratègic en l’establiment a Vilafranca d’un potent sector comercial vinícola durant les dècades posteriors a 1872 i durant la primera meitat del segle XX. L’arribada de la fil·loxera a França i el tractat comercial de 1882 amb aquest país van ser el punt de partida que va fer que al voltant de l’estació es comencessin a establir un conjunt de magatzems de criadors, comerciants i exportadors de vins que farien de Vilafranca el segon centre del comerç de vins de Catalunya, després de Barcelona, desplaçant Vilanova com a centre comercial del vi del Penedès i situant-se molt per davant de ciutats que en el segle XVIII i durant la primera meitat del XIX havien estat grans emporis del vi i de l’aiguardent, com Reus o Tarragona.

Comptar amb la línia ferroviària havia esdevingut clau per a l’exportació dels vins des de Vilafranca ja que amb la creació de la Companya dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1875) que l’any 1878 va inaugurar la connexió internacional amb França, obria la possibilitat d’exportar directament cap a alguns dels principals mercats dels vins del Penedès: França, Suïssa, Alemanya... D’aquesta forma, tretze anys després de la publicació del plànol de Pere Alegret ja eren diversos els magatzems de vi i d’aiguardent que s’havien establert seguint l’eix ferroviari iniciant el que després seria el barri del Molí d’en Rovira. L’expansió de la indústria i el comerç vinícola vilafranquí va continuar a l’entorn de l’eix ferroviari i a més s’estendria arreu de la ciutat (Figura 2).


Figura 2. Distribució dels magatzemistes de vi a Vilafranca.

Dos moments van ser claus a l’hora de produir-se aquesta expansió. Un va ser la Primera Guerra Mundial, el qual, malgrat alguns problemes derivats del conflicte bèl·lic va significar un increment notable del nombre d’empreses vinícoles, les quals necessitaven del transport ferroviari per exportar els seus productes. Val a dir que disposem de dades que permeten considerar que per l’estació de Vilafranca s’arribava a exportar al voltant del 40% del total del vi venut a l’estranger per empreses catalanes durant la dècada de 1920. El segon moment d’expansió es va produir als anys 60, amb el canvi de política econòmica del franquisme, es va produir el procés de creixement econòmic que coneixem coma “desarrollismo”, que impulsaria de nou el comerç de vins i licors a Vilafranca. El ferrocarril va continuar essent essencial per a les empreses de la nostra ciutat fins que la competència del transport per carretera el va situar com un mitjà dedicat essencialment al transport de passatgers. 

En resum, el ferrocarril ha estat un factor determinant en la configuració urbana de la ciutat des de la seva construcció als anys 60 del segle XIX i difícilment sense l’existència d’aquesta infraestructura hi hauria hagut la concentració d’empreses vinícoles que hi ha arribat a haver a la nostra vila, abans de la gran transformació del sector del darrer terç del segle XX.