Vilafranca del Penedès

Notícia

Les esquerdes que ja existien

Lisbeth Murga, secretaria de feminismes d'Esquerra Republicana Vilafranca

Sí, ja hi eren, i sí, ara es veuen encara més agreujades per la COVID19. Violència masclista, treball de cures i la llar, regularització de papers… Companyes aquestes esquerdes ja existien abans de la crisi sanitària.
 
És esgarrifant la quantitat de dones que han patit, pateixen violència masclista, i ho és encara més saber que aquest número es veurà incrementat arran d’aquest confinament, segons les primeres estimacions es calcula un augment del 20%. També és cert que des del moment zero el govern de la Generalitat ha treballat per garantir l’atenció d’aquestes dones en situació de violències masclistes, però no n’hi ha prou. Molts cops ens plantegem com podem intervenir, com podem actuar, com les podem ajudar? A aquelles qui han reaccionat a què no és un simple cop i que sí, és violència masclista i també a aquelles qui encara no han assimilat el que els hi està passant. Com podem fer-ho? L’entorn, nosaltres hi hem de ser  allà, acompanyant, escoltant, donant suport emocional, fent-les saber que hi som allà i empoderant-les a fer el pas.
 
Micromasclismes, és també quelcom a tenir en compte, suposo que totes hem fet diverses reflexions durant aquest temps, hem pensat en la quotidianitat en la qual vivíem abans de la covid19 i hem descobert que també ho hem patit durant el nostre dia a dia. És el moment d’aprofitar aquesta digitalització per formar-nos, informar-nos, compartir espais no mixtes per tal de sortir-ne més fortes. I caldrà ser amb qui no ho podrà fer, i haurem de ser al seu costat per recolzar-les, d’això se’n diu sororitat.
 
I també segueixen estant elles, les silenciades, aquelles qui et cuiden a tu, que em cuida a mi i ens cuiden a totes, aquella qui veus netejant les teves escales, fins i tot casa teva, aquella qui no té un contracte, aquella que segurament viu en una situació d’irregularitat administrativa, la qui segurament no té accés a la sanitat, qui no té dret a l’atur i un llarg etcètera. Les migrants. Malauradament elles, són qui més poden patir totes les violències. Un fet que empitjora ja que, com representa que han de demanar protecció envers els seus agressors si ni tan sols tenen un NIE o DNI?  Potser ara ens adonem que també existeixen i mereixen que se’ls hi reconeguin els drets que tenim la gran majoria, se’ls hi ha de facilitar un contracte, accés a la sanitat pública i evidentment la regularització de papers. I no només a elles, també a la resta de persones que es troben en una situació d’irregularitat, si realment volem sortir d’aquesta crisi, hi hem de sortir totes, no només unes quantes, no podem deixar ningú enrere, per això #RegularitzacioJa.