Vilafranca del Penedès

Notícia

Regularització per combatre el virus

Georgiana Ciupag, secretaria de Ciutadania d'Esquerra Republicana Vilafranca

 
En els darrers mesos hem vist com la pandèmia, l’estat d’alarma i el confinament han dibuixat noves realitats que ni tant sols ens podíem plantejar, però la part més dura d’aquesta situació la pateixen els milers de migrants que viuen al país i que tenen la situació administrativa irregular.

Abans de la pandèmia la conjuntura global ja era greu, però ara els ha abocat en una situació d’extrema vulnerabilitat, suportant les conseqüències econòmiques i socials del confinament en una evident desigualtat.

La privació de drets bàsics, com l’accés al sistema de sanitat pública per falta de targeta sanitària, la impossibilitat  d’accedir als serveis socials o a les mesures econòmiques que s’han posat en marxa per pal·liar els efectes de la pandèmia, la falta de padró - que sovint, molts ajuntaments posen traves a l’hora d’accedir – els col·loca en posició d’invisibilitat a ulls de les administracions i en desigualtat de condicions per lluitar contra el virus.

I no és només això, les feines – quan les poden tenir – són inevitablement en l’economia submergida, empesos pe la Llei d'Estrangeria que  els discrimina i els tracta com a ciutadans de segona, quedant fora dels drets a permisos retribuïts,  ERTE’s  o el cobrament de l’atur.
Les altres cares invisibles són les treballadores de la llar i la cura, en la seva majoria dones migrades en situació administrativa irregular i sense contractes de treball, que cuiden persones del grup de risc sense disposar dels equipaments de protecció necessaris, gairebé sense dies de descans i pràcticament, sense drets. A tot això sumant-hi la precarietat habitacional, sobrevivint en habitacions rellogades o compartides on es fa gairebé impossible mantenir la higiene adequada  i el distanciament social.

També hem sigut testimonis de la instrumentalització d’aquestes persones amb finalitats utilitaristes com a ma d’obra en l’àmbit agrari, sanitari o de les cures, classificant la població segons la seva aportació al mercat laboral.

Les persones migrades en situació administrativa irregular  transformen la seva quotidianitat  en una veritable enginyeria de supervivència en un país que nega la seva existència i les aboquen en l’extrema vulnerabilitat. Els hem vist organitzats, fent la seva aportació a la societat per fer front a la crisi sanitària, autogestionant bancs d’aliments o confeccionant bates i mascaretes pels sanitaris;  son teixidors i teixidores innats de xarxes de suport perquè ningú es quedi exclòs del poc que poden repartir.

La societat necessita la migració, és una veritat descomunal. Necessitem els seus coneixements, la seva formació i experiència, la seva joventut i les seves indiscutibles ganes de treballar.

Cal que estiguem al costat dels que més pateixen aquesta crisi sanitària i econòmica i exigir la regularització per tothom, per acabar amb les desigualtats, el racisme i les injustícies.

Ens en sortirem d’aquesta pandèmia si comptem amb totes les vides que formen la societat. La regularització massiva i definitiva de totes les persones migrades és una exigència a favor de la dignitat humana i una oportunitat per acabar amb la precarietat. És l’oportunitat per reconèixer la migració com a part essencial de la societat i que junts podem construir un futur millor en una societat millor, més equitativa i més justa, si partim en igualtat de condicions.