Vilafranca del Penedès

Notícia

[RE]descobrim Les Clotes

Juanma Torralba, veí del barri de Les Clotes

"Hay una calle en mi corazón que se ha robado de los barrios de mi infáncia".
                                                                                   
                                                                                                            Forugh Farrojzad.
 
En època de Covid-19 i post covid-19, tots estem parlant i escoltant de com serà la vida, de les noves normalitats i de com conviurem.
 
Hi ha una cosa que ens preocupa a tots, i és l'economia, de com salvarem el comerç (tendes de roba, queviures, forns i tutti quanti).
 
Li donem mil voltes al comerç de proximitat, al petit comerç, aquell que sempre ha estat al costat de casa, i això em porta a pensar en com se’ns ha escapat la vida de barris i de carrers.
 
M'explico; la vida en general, les presses i la tecnologia, ens ha portat a estar més a casa, a relacionar-nos via mòbils ja sigui via whtassap, mail, Zoom, Jitsi... fins i tot fem les compres des de l'ordinador, i es que gairebé tots hem fet comandes a Amazon o a algú que ens porti el menjar a casa.
 
És ara amb el coi del Covid-19 i la pandèmia que ens hem parat a pensar una mica en dins, i a mirar al voltant i fer nostres els problemes dels altres. Pensem en lo bé que ens ha anat  tenir la fruiteria o la carnisseria al costat de casa, en definitiva, la proximitat.
Abans la vida als barris era això, anar a comprar a la tenda de l'Antonio, o la fruita la Ca a Caty. Sabem que el món no pot anar enrere, però nosaltres si que podem treure’n alguna lliçó.
 
Abans tothom coneixia tothom al seu carrer, barri... sempre hi havia algú que et parava i preguntava - que, com va? i els pares?, ahir no us vaig veure passar!.
Tots baixàvem a la plaça a jugar, compràvem als queviures del costat, li demanàvem a la veïna si tenia ous per la mare que se'ls havia deixat de comprar... Fèiem xarxa, proximitat.
 
Aquesta nova situació de confinament, ha fet tornar a tothom, una mica, a aquesta proximitat, i és que el fet de sortir cada dia a les 20:00 a aplaudir, ens ha permès veure'ns les cares amb els veïns del costat, a preguntar-nos si estem bé, també a preocupar-nos pels més vulnerables i vetllar  per el seu benestar. I és que en aquests dies, molts hem mostrat la part humana que moltes vegades queda amagada, i hem  estat més atents i servicials amb tots  els que més ho necessiten, com per exemple a l'hora d'anar a comprar, sempre penses en preguntar als  veïns que ja son grans, si necessiten alguna cosa, i així portals-hi.
 
Aprofitem doncs, l'època Covid i la post Covid per fer més proximitat que mai, més barri, fer-nos més propers uns als altres.
 
Ara que no podem anar més enllà del municipi, aprofitem per redescobrir el nostre barri, el nostre entorn i parlar amb els que tenim més a prop.
 
Deixem-nos portar per aquesta imposada tranquil·litat/pausa i tornem on tot comença, al teu carrer.
 
No deixem que s'escapi aquesta oportunitat de redescobrir i de fer barri, per que això passa, se’n va, l'exemple sense anar més lluny, el tinc al meu barri, Les Clotes. Poc queda d'allò que era, les tendes de queviures van plegar fa molts anys, tenim un passeig que molts barris voldrien, on han anat plegant tots els comerços que han vingut, només queden els bars, no tenim caixers ni farmàcia... Ens han deixat  morir poc a poc, el fet d'estar a prop del centre ens ha fet que actualment tinguem moltes mancances de tot tipus .
 
I per no funcionar casi casi ja ni funciona l'AAVV, i aquesta és una entitat, la qual hauríem de valorar molt més, doncs és qui coneix més les mancances del barri i als propis veïns, i la connexió més directe amb l'Ajuntament, cosa que també haurien de  millorar bastant, sobretot el consistori (ho deixarem per un altre capítol).
Aquí a Les Clotes, quan jo era petit, sobraven mans per fer coses; la festa de barri , Sant Joan... fins i tot hi havia un equip de futbol, (allà vaig començar a jugar a futbol jo , i tots els nens del barri).
 
La vida aquí era de contacte, de conèixer al veïns, de xarxa i proximitat.
Recordo la fàbrica del gas, l'empresa que reparava carrosseries, (la carro, li dèiem), la Virben (on ara tenim Mas Albornà), l'escorxador (on mataven animals), i  una petita plaça, La Plaça de Les Clotes, ara totalment marginada, on fins i tot encara conserven els tobogans i estructures de quan jo era petit, i estic parlant de fa uns quants anys...
És un barri obrer, sempre ho ha sigut, però crec que em perdut el sentiment de pertinença així com altres si el tenen, com ara l'Espirall, la Girada...
 
Hem de buscar actius per revifar el barri, som la porta a la muntanya de Sant Pau, encara que aquesta no sigui com cal, ja que els edificis fan de mur, i tenim el vial que va del cementiri a la Feca, que també dificulta l'accés. Aquest és un punt que hauríem de millorar molt, ja que hi passen corredors, gent amb gossos, etc... Diríem que faltaria millorar accessibilitat i repensar-ho tot com a veritable entrada a la muntanya
 
Conclusió, tenim molta feina a fer en tema serveis i comerç, molt a reclamar, però sobretot, a tornar a creure en nosaltres com a societat i en especial, al sentiment de barri.