Vilafranca del Penedès

Notícia

4 millor que 2

Pere Sàbat, regidor d'Esquerra Republicana Vilafranca

Durant molts anys des d’un cert sector de l’esquerra “guai” s’interpel·lava a ERC demanant que es desenganxés del món convergent i defensés el seu projecte propi. Això ho deien malgrat haver fet possible les presidències de Maragall i Montilla i el procés de l’Estatut, sense el qual, no s’hagués mostrat i socialitzat la camisa de força que és el règim del 78. Resulta curiós que aquesta esquerra “guai” que tan veia la biga a l’ull de l’altre sigui incapaç de veure la seva pròpia. Des d’una òptica d’esquerres aquest 14 de febrer és històric. Per primer cop des dels anys 30 del segle passat un partit republicà i d’esquerres opta a liderar la Generalitat. Les forces d’esquerres arriben als 50 diputats, la xifra més alta de les últimes dècades. El moment històric que pot representar aquesta força per fer front a les múltiples crisis actuals és enorme. La majoria de Catalunya comparteix grans consensos com són l’amnistia, el dret a decidir i una sortida d’esquerres i progressista a les crisis actuals. Hi ha una oportunitat per fer-ho possible, amb un lideratge republicà i d’esquerres i amb un govern ampli. Cert, no serà el 100% ideal de ningú. Se’n diu sumar i compartir. No es tracta de presidir per presidir. Es tracta de presidir per transformar, per fer coses diferents. I per fer-les cal posar en valor aquestes sumes progressistes i treure’s la biga de l’ull. Es podria dir, tal com exigien els de l’esquerra “guai”, que ERC ha construït una òrbita pròpia i els resultats es van veure diumenge 14. Tan de bo la responsabilitat i la certesa de l’oportunitat històrica que es té al davant faci que aquella esquerra “guai” opti per compartir la nova pàgina que s’obre al nostre país.