Vilafranca del Penedès

Notícia

Orwell i les polítiques de patrimoni a Vilafranca

Salvador Campamà, regidor ERC Vilafranca
Salvador Campamà
Salvador Campamà

El juny de 2020 vaig anunciar en un article que el govern de Vilafranca se’ns havia tornat orwellià. Gairebé dos anys després constato que a vila l’art de la reescriptura de la història ha superat el practicat pel Ministeri de la Veritat de la distòpia 1984.
En unes declaracions  fetes fa quinze dies, el regidor d’Urbanisme, com si d’un veritable ministre orwellià es tractés, anunciava  la – per fi! -  imminent restauració  de la creu de Santa Digna, feina que ens costarà 35 000 euros. Et voilà! Jugada mestra! Convertim en mèrit allò que és un demèrit!  Els treballs de muntar la creu, fets l’ant 2018, van merèixer un dur informe de la Generalitat, en el que s’hi enumeraven, entre d’altres, els següents despropòsits:    S’ha intervingut en un BCIN sense seguir els paràmetres legals que ho regulen ni ha passat per la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural; S’ha malmès la Creu modificant la forma i degradant els materials originals. L’orientació ha variat i s’han augmentat les dimensions del basament. L’informe també denunciava que en muntar la creu no s’havia respectat la numeració dels carreus i se n’havien arribat a tallar per tal d’encaixar-los, entre d’altres nyaps. Per tot plegat, l’informe concloïa, literalment, que els treballs havien resultat un despropòsit. El responsable d’aquest despropòsit va ser el mateix govern que segueix regint la ciutat.  

El cas de la creu de Santa Digna és una mostra més de la descurança pel patrimoni que caracteritza el nostre govern. Com, sinó, s’entén la seva negativa a  sol·licitar la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional per al conjunt de l’arquitectura del Vi del carrer del Comerç? A resultes d’això, l’enderroc de la Cointreau serà el primer pas de la desaparició d’un conjunt únic a Catalunya. El mateix govern que diu preocupar-se pel patrimoni votà en contra de la creació d’un tècnic municipal en la matèria i, alhora, tombà un paquet de mesures proposades per ERC que contemplaven l’actualització de la carta arqueològica, la conservació i dignificació de la muralla medieval o la tramitació del nou catàleg de patrimoni. I, per no deixar marge de dubte, ho va tombar les dues vegades – octubre de 2019 i juny de 2020 – que vàrem presentar la moció.

Per molt que el ministeri de la Veritat s’entesti en sostenir el contrari, aquesta és la pobra, bruta, trista i dissortada sort que el nostre patrimoni pateix. Orwell ens ha conduït a l’Assaig de càntic en el temple de l’Espriu. Mèrit del nostre govern!