Després de les eleccions de diumenge em vénen al cap tres idees bàsiques. La primera: que l’estat espanyol no vol canviar. La segona: que hem de marxar d’aquest estat tant aviat com puguem. La tercera: que Vilafranca batega per la República. M’explico. A nivell de l’estat espanyol s’ha constatat el que des d’ERC temíem. El PP ha tornat a guanyar, ampliant la majoria del 20 de desembre i revalidant la majoria absoluta al Senat.
El Penedès mereix per història, reconeixement polític, institucional i a la seva personalitat, esdevenir la vuitena vegueria. Però, sobretot és necessari pel seu futur. Ens calen les eines de la vegueria perquè la nostra veu s’escolti. El territori és coneixedor de les seves necessitats pel seu desenvolupament econòmic, social i territorial, i aquestes s’han de veure reflectides en el Pla Territorial Parcial que s’està treballant.
Llegint el títol us podeu preguntar: Abril? Però si estem apunt de començar el mes de juny! Si precisament aquest cap de setmana hi ha les Fires de maig! Potser a primer cop d’ull no s’acaba d’entendre. Abril en ple mes de maig? Però sí, així és. Des d’Esquerra hem recuperat la capçalera història del republicanisme vilafranquí i tornem a editar “Abril”, una publicació que vol donar veu a la visió que des d’ERC tenim de Vilafranca i l’actualitat política, econòmica o social.
Finalment les grans empreses de l’ IBEX 35 que controlen els sectors claus de l’economia de l’ Estat, gràcies a que controlen el BOE, han decidit embolicar-se amb la bandera espanyola i impugnar totes les lleis del Parlament de Catalunya que els obliguen a ser responsables davant la ciutadania del seu país. I ho fan amb les de Catalunya per que els altres Parlaments de l’ Estat (el central gens i els autonòmics pocs) no estan legislant en temes que els afecti tant directament.
Fa uns dies ERC de Vilafranca va fer pública la proposta de convertir la Fundació Pinnae en una cooperativa de crèdit. Segur que aquesta iniciativa va sorprendre a més d’un, però des d’ERC considerem que el territori té una mancança greu pel que fa a l’impuls de l’economia de proximitat, a la nova inversió i al suport del teixit productiu de la comarca. Des de la desaparició de Caixa Penedès, el territori està mancat d’una estructura que doni suport a l’estalvi i al teixit productiu.
El tancament de fronteres als ciutadans que fugen d’una guerra i que demanen refugi als països europeus ha posat de relleu, per si en quedava algun dubte, que Europa ha perdut el nord. Un espai que justament es va començar a construir al final d’una guerra mundial terrible en la que els desplaçats es contaven per milions i el sofriment va ser esgarrifós, i que es va constituir sota el principi de que això no podia passar més i que s’havia de donar suport a tothom que ho patís, resulta que ara es tanca i renega de tot el que ha dit durant decennis.
Pocs mesos abans del 2015, un grup de persones provinents de diferents àmbits (independentisme, esquerra plural, sindicats, ecologisme, cooperativisme, empresarial...) i amb participació a diverses entitats i organitzacions de la societat civil local i nacional ens vam començar a reunir per parlar i pensar en quina Vilafranca ens agradaria construir per sortir de l’atzucac en què consideràvem que estava la nostra vila i del qual encara no ha sortit “gràcies” al desgovern municipal, fruit d’una coalició CIU-PSC, sovint amb el suport del PP, que no té un model de ciutat per a Vilafranca, la capital del Penedès.
Al darrer Ple Municipal va ser aprovada la modificació del planejament urbanístic (gràcies als vots de CIU, PSC i PP) que permetrà ubicar un nou tanatori a la vila. Un procediment administratiu que ha estat carregat de maquillatge i mancat de transparència. A Vilafranca ÀLTIMA Serveis Funeraris Integrals, gestiona amb exclusivitat aquest servei i té via lliure per posar les tarifes que consideri.
Disposar d’un bon transport públic és fonamental per aconseguir un sistema sostenible. Són evidents els beneficis mediambientals que s’aconsegueixen amb un ús més racional del vehicle privat. A més d’això, però, al nostre entendre també és un element fonamental per a la cohesió social. Disposar d’un bon sistema de transport públic, pot contribuir a l’estalvi de les famílies a més de facilitar l’accés a llocs de treball més enllà del municipi o de la comarca on es resideix.