Vinaròs

Totes les notícies

NO A LES GUERRES!

                                                                             Sota la crida del No a la Guerra ens vàrem manifestar massivament amb el convenciment que no caldria tornar a fer-ho. I ens vàrem equivocar. Des d’aquell moment fins ara hi ha hagut més guerres arreu del mon i fins ara no havíem dit res més perquè els conflictes ens quedaven lluny. Ara la cosa ha canviat. Això ho tenim a tocar. I aquesta situació fa despertar la gent, tota la gent, incluida la gent que mai reacciona. I un cop més nosaltres volem dir allò que pensem. Estem contra les guerres, totes les guerres i contra l’armamentisme que governs com l’espanyol no defensen obertament però que no condemnen perquè no poden fer-ho i no poden condemnar-lo perquè son els principals venedors d’armament arreu del mon. En el cas d’Espanya s’agreuja més el problema perquè no solament és un dels països més implicats en el comerç armamentista, és també un dels països que més recursos esta dedicant a la despesa militar a Europa encara que sigue reduint recursos econòmics que hauria de dedicar a la sanitat o l’ensenyament públics. Avui parlem per solidaritat amb el poble d’ Ucraïna front les accions d’un boig megalòman perquè realment aquest és el perill al que ens enfrontem. Aquest boig és una persona emocional i/o mentalment desequilibrada. Aquest boig té al seu abast un armament que el converteix en un perill per a la humanitat. I d’aquests n’hi ha a Rússia, a Iemen, a Israel, i a uns quants llocs més arreu del mon on hi ha guerres o situacions que s’hi semblen massa. Per això no n’hi ha prou amb dir No a la Guerra i ho diem:                                                     NO A LES GUERRES.!!!!!!   NO A TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES!!!!!!  

DEL CONSENTIMENT A LA INDIGNACIÓ

En poques dates el nostre Ajuntament i, en el seu nom, el màxim mandatari ha estat capaç de fer dues coses totalment contraposades. A molts ens va sorprendre que  un bon dia, els passos de vianants propers als centres escolars del poble aparegueren il·lustrats amb uns nous pictogrames retolats en castellà que és com està establert a la Llei de Seguretat Vial segons manifesta la regidora d’obres i serveis (Fins a aquell dia posava PARA-MIRA-PASSA és de suposar que de forma no legal) Ahir, indignat perquè en la nefasta campanya castellana de Nadal parida per la  Generalitat Valenciana posava la Z al maltractat nom del nostre poble, l’alcalde li va escriure una carta al President Joaquin Puig per retreure-li el fet i recordar-li que el nom d’aquest poble no és altre que VINARÒS perquè així ho va decidir el plenari de l’Ajuntament, o va recolzar el Consell de la Generalitat i ho va acceptar el Ministerio del Interior. Nosaltres volem dir-li al Sr. Alsina que triar entre fer ús del castellà o del valencià tampoc hauria de ser una opció. S’ha d’emprar sempre el valencià PERQUÈ SOM UN POBLE VALENCIÀ PARLANT encara que hi hague qui voldria evitar-ho i perquè ja n’hi ha prou de consentir que ens imposen la llengua forastera. Per allò de que “UNA LLENGUA NO MOR PERQUÈ QUI NO LA PARLA NO L’APRENGUE, UNA LLENGUA MOR PERQUÈ ELS QUE LA SABEN NO LA FAN SERVIR” i, en el seu cas perquè “QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PER LA SEVA IDENTITAT És de suposar que D. Joaquin li contestarà a l’alcalde que ell no en té cap responsabilitat directa en la malifeta de l’arbret de nadal castellanitzat fins el punt de posar-hi La Huerta Alta i La Huerta Baja o El Campo de Morvedrio i esperem que l’alcalde no ens conteste que ell tampoc sap res dels lletrerets dels passos de vianants idèntics als que s’han posat en altres municipis EN VALENCIÀ PERQUÈ NO ÉS VERITAT QUE SOLAMENT PUGUE SER EN CASTELLÀ. Per a acabar solament dir que “quan es comença no dient que no, al final, s’acaba dient a tot que si i quan se diu sempre que si als de fora se`ls diu sempre que no als de casa” BON NADAL/BO NADAL/EGUBERRI ON/Feliz Navidad  

DEL CONSENTIMENT A LA INDIGNACIÓ

En poques dates el nostre Ajuntament i, en el seu nom, el màxim mandatari ha estat capaç de fer dues coses totalment contraposades. A molts ens va sorprendre que  un bon dia, els passos de vianants propers als centres escolars del poble aparegueren il·lustrats amb uns nous pictogrames retolats en castellà que és com està establert a la Llei de Seguretat Vial segons manifesta la regidora d’obres i serveis (Fins a aquell dia posava PARA-MIRA-PASSA és de suposar que de forma no legal) Ahir, indignat perquè en la nefasta campanya castellana de Nadal parida per la  Generalitat Valenciana posava la Z al maltractat nom del nostre poble, l’alcalde li va escriure una carta al President Joaquin Puig per retreure-li el fet i recordar-li que el nom d’aquest poble no és altre que VINARÒS perquè així ho va decidir el plenari de l’Ajuntament, o va recolzar el Consell de la Generalitat i ho va acceptar el Ministerio del Interior. Nosaltres volem dir-li al Sr. Alsina que triar entre fer ús del castellà o del valencià tampoc hauria de ser una opció. S’ha d’emprar sempre el valencià PERQUÈ SOM UN POBLE VALENCIÀ PARLANT encara que hi hague qui voldria evitar-ho i perquè ja n’hi ha prou de consentir que ens imposen la llengua forastera. Per allò de que “UNA LLENGUA NO MOR PERQUÈ QUI NO LA PARLA NO L’APRENGUE, UNA LLENGUA MOR PERQUÈ ELS QUE LA SABEN NO LA FAN SERVIR” i, en el seu cas perquè “QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PER LA SEVA IDENTITAT És de suposar que D. Joaquin li contestarà a l’alcalde que ell no en té cap responsabilitat directa en la malifeta de l’arbret de nadal castellanitzat fins el punt de posar-hi La Huerta Alta i La Huerta Baja o El Campo de Morvedrio i esperem que l’alcalde no ens conteste que ell tampoc sap res dels lletrerets dels passos de vianants idèntics als que s’han posat en altres municipis EN VALENCIÀ PERQUÈ NO ÉS VERITAT QUE SOLAMENT PUGUE SER EN CASTELLÀ. Per a acabar solament dir que “quan es comença no dient que no, al final, s’acaba dient a tot que si i quan se diu sempre que si als de fora se`ls diu sempre que no als de casa” BON NADAL/BO NADAL/EGUBERRI ON/Feliz Navidad  

DESCONNECTA DE LES ELÈCTRIQUES!

Els partits que van signar l’acord de la Llotja de Mar –Esquerra Republicana, JxCat, CUP, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu i BNG– han convocat el 8 d’octubre a les 22.00 una apagada elèctrica multitudinària i un repic d’atuells de mitja hora. D’aquesta manera, volen fer visible el descontentament popular amb l’escalada descontrolada del preu de la llum, que dia rere dia bat rècords. “Els nostres països, els Països Catalans, Galícia i Euskal Herria, no tenen la sobirania que necessitem també per a combatre l’estafa elèctrica i els seus responsables. Els nostres parlaments i governs estan lligats a un estat, l’espanyol, que va permetre i permet que tot això ocorri”, diuen en un comunicat                                                                          

SOTERRANYES

És una obvietat que cadascú amb la seua propietat fa el que més li convé. La majoria de les vegades s’opta per vendre-la per obtenir un benefici, encara que forme part del patrimoni del nostre poble. Per això ens hem quedat sense la casa dels Huguet, l’antiga Comandància, el cinema Ateneu, i un llarg catàleg, sense oblidar tot allò que desapareix per desídia de l’ajuntament de torn. Fa uns anys, el PP de Vinaròs, caçadors, propietaris, grups ecologistes i d’altres, posaven el crit al cel davant la proposta de l’Ajuntament de Vinaròs d’ubicar un polígon industrial al terme que coneixem com Soterranyes Altes. Aleshores, el senyor Mariano Castejón, en un article al Periòdic.com del 28/11/2009 deia: “Uno de los efectos del futuro polígono industrial, consistirá en “urbanizar” el hábitat de especies protegidas de fauna y flora (...) Les Soterranyes es un paraje cuyos valores naturales actuales a nivel de ecosistema, flora y fauna cumplen criterios objetivos de protección”. I per la seua banda, els ecologistes presentaven un seguit d’al·legacions contra el Pla de les Soterranyes, argumentant entre d’altres raons: “la riquesa ambiental, paisatgística i biodiversitat”, “el patrimoni arqueològic i patrimonial” o  “la inexistència d’estudis previs”.  Darrera d’aquella proposta hi havia l’administració municipal. Però, què passa quan la destrucció la fa una empresa privada? Absolutament res! Des de fa anys una empresa privada està destruint sense cap mena de consideració, centenars i centenars de metres de terreny a les Soterranyes, la part que afronta amb el riu Cervol, per convertir-lo en tarongerars: casetes de volta, arbres i plantes protegides, camins, marges centenaris desapareguts sense cap mena de control ni oposició. Només els pocs veïns que no tenen xalets ni són caçadors van fer palesa la seua indignació. Fa uns parell de mesos la història s’ha tornat a repetir: més terreny arrasat sense cap mena de control ni consideració, tot i haver-hi fauna i flora protegida.

EN HOMENATGE

L’any passat el confinament va impedir l’acte en memòria de les víctimes de la repressió franquista al cementeri de Vinaròs. Enguany, tot i les restriccions que impedeixen les concentracions de persones en actes públics que no siguen “festes il·legals”, concentracions futbolístiques i botellots “clandestins”, ERPV de Vinaròs ha volgut retre amb mascareta reglamentària  i distància de seguretat un record a les víctimes de la vesània franquista que jauen a la fossa comuna del cementeri de Vinaròs. Amb aquest acte, vinculem el record de Guillem Agulló, assassinat  per una banda de nazis l’11 d’abril de 1993 a Montanejos, un record més necessari que mai davant la imparable banalització de feixisme que togats suprems, demagogs polítics, oficials de l’exèrcit que proposen impunement afusellar mitja Espanya, periodistes sense escrúpols i tertulians fanàtics escampen impunement per les xarxes socials, mitjans de comunicació i tribunes parlamentàries. La pandèmia no pot ser la coartada per a renunciar a homenatjar els vençuts. L’exercici públic de la memòria és l’antídot necessari per desemmascarar la demagògia, la propaganda i la mentida amb què el feixisme del segle XXI pretén imposar-nos amb la més exquisida i grotesca aparença democràtica. Esperem que l’any que ve ens retrobarem tots plegats amb bona salut, la cara destapada i amb la presència insubstituïble dels familiars de les víctimes del franquisme.  

Moció per a la transferència urgent de crèdit a la Generalitat Valenciana equivalent al deute històric amb el País Valencià per la lluita contra els efectes de la COVID-19 presentada per ERPV de Vinaròs

  Exposició de motius:   Com ja és sabut, la vergonyosa situació del finançament del País Valencià ha provocat, any rere any, que la renda per càpita valenciana haja anat allunyant-se de la mitjana estatal en una situació que no dubtem a qualificar —i no som els únics— d'espoli fiscal.   Per si això fóra poc, l'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim no foral, ve del 2009 i segueix caducat, esperant una reforma que moltes vegades ha sigut promesa, però que mai acaba d'arribar, independentment de quin siga el color del Govern d'Espanya.   Diversos informes, com el de la mateixa Comissió d'Experts per a la Revisió del Model de Finançament Autonòmic de 2017, encarregat pel Ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, explicita que si bé la mitjana espanyola de finançament objectiu per habitant (degudament ajustada a competències homogènies) se situava en 2.175 euros per càpita, els valencians i les valencianes ni tan sols arribaven als 2.000, situant-se concretament en 1.997 euros per càpita amb aquest sistema de finançament, la qual cosa suposa el 91,8% de la mitjana estatal. Una situació, sens dubte, insostenible.   Les dades als quals hem de fer referència —donada l'opacitat amb la qual l'Estat ha tractat històricament les balances fiscals amb la seua reiterada negativa a publicar-les— són els que es van publicar el 2008 fent referència a la situació del 2005; com indica el professor d'Economia de la Universitat Jaume I de Castelló Celestí Gimeno en el seu llibre L’espoli fiscal al País Valencià, en aqueixa ocasió van ser utilitzades diverses metodologies, la més conservadora de les quals xifrava el dèficit del País Valencià en 2.838 milions d'euros anuals —un 3,22% del PIB— si es feia ús del mètode de càlcul càrrega/benefici. La xifra arribava als 5575 milions —el 6,32% del PIB— si els càlculs es realitzaven amb el mètode del flux monetari, el més utilitzat a nivell internacional.

I TROFEU “VINARÒS, MAR DE LA GARROFA”, A LA INCULTURA

En ple confinament, l’alcalde Guillem Alsina va traure’s del barret una proposta agosarada per als estàndards locals: “transformar la plaça de bous en un espai polifuncional per a instal·lar un escenari homologat desmuntable, així com una estructura desmuntable en forma d’envelat que puga cobrir part del mateix escenari”. I certament, la idea ha quallat; durant l’estiu, la plaça de bous es va convertir en “Vinaròs-Arena”, l’espai que ha acollit una programació variada i de qualitat que no només ha desafiat Coronavirus, sinó que ha demostrat en la pràctica les il·limitades possibilitats que ofereix la plaça per a convertir-se en un espai multicultural durant tot l’any. Per a fer realitat aquest projecte calen dos requisits: 1) la cobertura total de la plaça, 2) l’eradicació de la tauromàquia. Per a assolir el primer cal dissenyar un projecte detallat i rigorós, un pressupost i una inversió assumibles a mitjà termini. Pel que fa a la segona premissa, només cal il·lustració, voluntat i coratge, sobretot per part dels partits que es diuen progressistes i defensors dels drets dels animals i que formen The Government Team.      Mentrestant, el 10 d’octubre els matabous tornen a Vinaròs per a sacrificar unes bellíssimes criatures en la repugnant simulació d’una lluita a mort en què la víctima, en un 99% dels casos, sempre serà el bou -amb picadors o sense-. El bou no té cap possibilitat d’escapolir-se sa i estalvi d’aquesta torturadora ensarronada enmig de la frivolitat d’un públic despietat i hostil, per més que emborne desesperadament el drap que li mostra el sinistre executor.  Per a celebrar l’esdeveniment que la “novillada” serà la primera corrida al País Valencià després de la Covid, una empresa local, inspirada pel crustaci més tòpic i estimulada per l’estultícia més funesta, ha tingut l’envaniment propagandístic d’atorgar el trofeu “Vinaròs, Ciutat del Llagostí” al matador més letal de la quadrilla.

SENSE EXCUSES NI DILACIONS

El 20 de maig ERPV de Vinaròs va adreçar a l’alcaldia una moció per tal que la corporació fes efectiu l’acord, pres per la majoria absoluta del ple municipal del 22 de febrer de 2018, de dedicar un espai públic o carrer a la memòria de Guillem Agulló i Salvador, assassinat per una banda feixista. La resposta que esperàvem no era cap altra que el que escau a un ajuntament democràtic, és a dir, l’acompliment de l’acord del Ple. Tres mesos després, per fi, l’alcalde, Guillem Alsina, ens ha tramés molt cordialment la resposta.   “És voluntat d’aquesta corporació fer acomplir i prioritzar l’acord pres per unanimitat del Ple en data 22 de març de 2018, on es va aprovar donar prioritat i incrementar el nombre de carrers i espais públics amb nom de dona”. Davant d’aquesta fugida d’estudi cal deixar clar: 1. El ple municipal que va acordar de dedicar un espai públic o carrer a Guillem Agulló va tindre lloc un mes abans del ple en què es donava prioritat al nomenclàtor femení. 2. Dedicar un carrer a la memòria de Guillem Agulló, víctima del feixisme, transcendeix el debat sobre la paritat del nomenclàtor vinarossenc, una paritat que ERPV de Vinaròs defensa i va votar en ple. 3. Que honrar la memòria de Guillem Agulló amb el nom d’un carrer és el mínim homenatge que li pot oferir el poble de Vinaròs en reconeixement al seu activisme cívic i nacional, motiu pel qual fou vilment assassinat. 4. Que la Comissió de Toponímia Local, encapçalada per la regidoria de Cultura, encara no recull com a criteri prioritzar els noms femenins en el nomenclàtor, la qual cosa mostra que els acords dels plens, ni que siguen per unanimitat, no es fan efectius. 5. Que no és acceptable eludir un acord votat per majoria absoluta en un ple i justificar-lo com a incompatible amb una resolució votada en un ple posterior. Ja som al primer dia de setembre de 2020. Ja han transcorregut 922 dies des que el Ple va aprovar per majoria absoluta dedicar un espai públic o carrer a la memòria de Guillem Agulló.